Joan Pons repassa una vida plena d'èxits operístics

La conferència era en el marc de la XLII Festa de la Societat, del Centre Cultural d'Alaior, i es va celebrar a la Sala de Cultura de Sant Diego. Presentà l'acte l'escriptor i expresident dels Amics de s'Òpera de Maó Josep Maria Quintana, qui anà introduint els temes de conversa, davant d'un conjunt d'imatges d'actuacions i efemèrides protagonitzades per Joan Pons.

El baríton va repassar la seva trajectòria, des dels seus inicis a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca. Era el començament d'un camí que poc sospitaria que faria, «va ser per carambola, en un concert a Barcelona, em va veure cantar la persona adequada, en el moment adequat». De fet, «no ho havia pensat mai que em dedicaria a l'òpera», admetia el cantant.

Era l'inici d'un camí exitós que, avui, «tornaria a fer». D'entrada va fer «quatre anys al Cor del Liceu i quatre anys més de comprimari» al teatre barceloní. Era l'inici d'un llarg recorregut, «vaig actuar 25 anys seguits al Metropolitan» i «vaig estrenar òperes a Nova York i l'Scala de Milà», els dos escenaris que desitja trepitjar tot cantant.

En els seus inicis al Liceu, Joan Pons es va casar amb Niní Pons, que també havia entrat a la coral catalana. Es van casar el 1971 i quatre anys després, també al Liceu, va haver de substituir d'urgència i, amb molt d'èxit, el cantant que feia de Banquo a «Macbeth».

Després de quatre dècades als escenaris, actuant també al Japó, Xina, Mèxic o Colòmbia, el juliol de 2012, després d'un any complicat per qüestions de salut i cinc operacions, «sense pensar-m'ho gaire vaig anunciar que em retirava, va ser una bona decisió», assegura el company d'escena de figures com Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Josep Carreras o Luciano Pavarotti.