Miquel Àngel Limón i Sònia Moll Gamboa, a l’acte d’homenatge celebrat divendres al Cercle.

Miquel Àngel Limón i Sònia Moll Gamboa, a l’acte d’homenatge celebrat divendres al Cercle. | Cercle Artístic

Redacció MenorcaCiutadella10/03/24 4:00
TW
1

«Avui no he vingut a parlar-vos de l'aportació intel·lectual, cultural i literària del nostre pare, sinó de tot el que va aportar al món com a ésser humà», explicà la filòloga i poeta Sònia Moll Gamboa, filla del poeta i traductor Antoni Moll Camps, a l'acte d'homenatge al seu pare, que divendres capvespre va acollir el Cercle Artístic de Ciutadella.

Subratllà, a continuació, que «al capdavall, els seus llibres, articles, poemes, sempre els podem rellegir, i estaran a l'abast dels qui vindran després de nosaltres. Però el seu llegat humà, si no es transmet, si no se'n dona testimoni, acabarà en l'oblit quan ja no hi siguem els qui hem tingut la sort de conèixer-lo».

Sònia Moll preguntà: «Què ens va llegar, el pare? Què n'hem après?», i donà sis respostes, que transformà en el contingut de la seva intervenció.

Són: «Amor de pericoresi», «Prefereixo no fer-ho», el poder de decidir no fer mal, «Estar amb pau amb els camins que hem escollit», «Conservar el somni i l'alegria de viure», «Integritat» i «Viure sense por de morir».

El tarannà d'Antoni Moll

La filla, que continua la trajectòria de creació literària i de traducció del pare, digué que Antoni Moll Camps «va intentar sempre realitzar, i transmetre'ns, al llarg de la seva vida donar espai a l'altre es concreta en no jutjar, no envair, no fer burla, no difamar. No molestar-se si algú no pensa igual que tu. No decebre't si algú no està a l'alçada de les teves expectatives».

«Som els camins que hem escollit, no els que hem descartat. El pare ens va ensenyar a acceptar i entendre les nostres decisions vitals i a ser-ne responsables explicà Sònia Moll.

Ruta literària. L'homenatge del Cercle Artístic al patriarca de les lletres memnorquines va continuar ahir matí amb la ruta literària «Ciutadella amb ulls i lletra d'Antoni Moll Camps», on Miquel Àngel Limón explicà la geografia personal i familiar de l'escriptor a la ciutat levítica i senyorial.

«Aquesta manera seva d'abraçar els camins que havia escollit a la vida ens va ensenyar que, encara que els actes valents ens rescabalin dels que fem impulsats per la por, la covardia no és raó per des-estimar, deixar d'estimar ningú», exposà. Perquè «l'amor porta en si, de manera inherent, el respecte absolut pel que l'altre és i pel que pot arribar a ser, però també, i sobretot, pel que l'altre no pot, ni podrà mai, arribar a ser. La por ens paralitza el viure, ens desconnecta del desig real i el torna a tapar quan alguna espurna inoportuna, una esperança, un anhel, una carícia imprevista, ens el revifa».

Integritat i fe, fidel a ell mateix

Antoni Moll va ser un home íntegre i valent «perquè cal molta valentia per ser íntegre», digué la filla. Es va negar a rebre a Franco a la Catedral de Ciutadella el 1960, amb el risc que això comportava; va deixar el sacerdoci per ser fidel a ell mateix; i va mantenir la seva fe malgrat tots els atacs, d'una banda, el clero i els parroquians conservadors que el veien com un traïdor; i de l'altra, els anticlericals en general.

«Ens va ensenyar a transitar el que la vida ens posa al davant, sigui el que sigui, i ens va llegar un testimoni valuosíssim: el d'algú que, en un moment donat i fins a la fi dels seus dies, va perdre del tot la por de morir».

Mirada periodística

També va intervenir l'editor d'«Es Diari», Josep Pons Fraga, que aportà una mirada periodística sobre Antoni Moll. «Sempre va atendre les peticions i les cridades de la Redacció», exposà. «Contestava, sense defugir-ne cap, totes i cadascuna de les preguntes sense frisar, perquè Antoni Moll Camps va entendre la nostra feina i ens va donar, als periodistes, totes les facilitats per a apropar-nos a ell i entrevistar-lo. Amb paciència benedictina i pedagògica captivava l'interès dels joves redactors en descobrir-los el poeta de Venosa, a la Basilicata; o la poesia llicenciosa de Marcial. Entrevistar a Antoni Moll era una lliçó deliciosa per a descobrir als autors clàssics».

L'acte va incloure la lectura de textos -prosa i poesia- sobre Antoni Moll a càrrec de Miquel À. Limón, Sònia Moll, Lina Pons Massanet i Rosa Lleonart.

«L’adéu a Toni Moll, un dinar entre setmana», de Miquel A. Limón

Doctor en Periodisme i membre numerari de l’Institut Menorquí d’Estudis, Miquel Àngel Limón ofereix una acurada i emotiva descripció d’Antoni Moll a la publicació digital «Frontissa».
«Toni Moll, més aviat, era un home de pau, net de mirada; un perfil de somrís molt solar, atapeït d’esmalts grossos i blancs quan us parlava. Sempre recordaré que presentava uns ulls un punt velats, propis d’una vista gairebé nonagenària cansada, sense pipelles a penes», escriu el periodista investigador. Per a Miquel À. Limón «l’estiu quedava colgat quan sabia, a trenc de llum matinal, que Toni Moll feia cap a Barcelona, sempre per mar. Així la minva dels mesos, de sobte, prenien la jeia d’una volior de vinjolites en desbandada que marxen i deixen abandonat el niu, fins que un altre dinar poètic em prometia el retorn del mestre enyorat. El retrobament de 2024, però, ja no l’experimentaré mai més. Toni Moll Camps va volar al Cel el proppassat 6 de novembre, a 97 anys fets i viscuts. Adeu al meu estimat poeta, prosista i traductor».