Antoni Moll Camps, escriptor, traductor i un home íntegre

Subratllà, a continuació, que «al capdavall, els seus llibres, articles, poemes, sempre els podem rellegir, i estaran a l'abast dels qui vindran després de nosaltres. Però el seu llegat humà, si no es transmet, si no se'n dona testimoni, acabarà en l'oblit quan ja no hi siguem els qui hem tingut la sort de conèixer-lo».

Sònia Moll preguntà: «Què ens va llegar, el pare? Què n'hem après?», i donà sis respostes, que transformà en el contingut de la seva intervenció.

Són: «Amor de pericoresi», «Prefereixo no fer-ho», el poder de decidir no fer mal, «Estar amb pau amb els camins que hem escollit», «Conservar el somni i l'alegria de viure», «Integritat» i «Viure sense por de morir».

El tarannà d'Antoni Moll

La filla, que continua la trajectòria de creació literària i de traducció del pare, digué que Antoni Moll Camps «va intentar sempre realitzar, i transmetre'ns, al llarg de la seva vida donar espai a l'altre es concreta en no jutjar, no envair, no fer burla, no difamar. No molestar-se si algú no pensa igual que tu. No decebre't si algú no està a l'alçada de les teves expectatives».

«Som els camins que hem escollit, no els que hem descartat. El pare ens va ensenyar a acceptar i entendre les nostres decisions vitals i a ser-ne responsables explicà Sònia Moll.

«Aquesta manera seva d'abraçar els camins que havia escollit a la vida ens va ensenyar que, encara que els actes valents ens rescabalin dels que fem impulsats per la por, la covardia no és raó per des-estimar, deixar d'estimar ningú», exposà. Perquè «l'amor porta en si, de manera inherent, el respecte absolut pel que l'altre és i pel que pot arribar a ser, però també, i sobretot, pel que l'altre no pot, ni podrà mai, arribar a ser. La por ens paralitza el viure, ens desconnecta del desig real i el torna a tapar quan alguna espurna inoportuna, una esperança, un anhel, una carícia imprevista, ens el revifa».

Integritat i fe, fidel a ell mateix

Antoni Moll va ser un home íntegre i valent «perquè cal molta valentia per ser íntegre», digué la filla. Es va negar a rebre a Franco a la Catedral de Ciutadella el 1960, amb el risc que això comportava; va deixar el sacerdoci per ser fidel a ell mateix; i va mantenir la seva fe malgrat tots els atacs, d'una banda, el clero i els parroquians conservadors que el veien com un traïdor; i de l'altra, els anticlericals en general.

«Ens va ensenyar a transitar el que la vida ens posa al davant, sigui el que sigui, i ens va llegar un testimoni valuosíssim: el d'algú que, en un moment donat i fins a la fi dels seus dies, va perdre del tot la por de morir».

Mirada periodística

També va intervenir l'editor d'«Es Diari», Josep Pons Fraga, que aportà una mirada periodística sobre Antoni Moll. «Sempre va atendre les peticions i les cridades de la Redacció», exposà. «Contestava, sense defugir-ne cap, totes i cadascuna de les preguntes sense frisar, perquè Antoni Moll Camps va entendre la nostra feina i ens va donar, als periodistes, totes les facilitats per a apropar-nos a ell i entrevistar-lo. Amb paciència benedictina i pedagògica captivava l'interès dels joves redactors en descobrir-los el poeta de Venosa, a la Basilicata; o la poesia llicenciosa de Marcial. Entrevistar a Antoni Moll era una lliçó deliciosa per a descobrir als autors clàssics».

L'acte va incloure la lectura de textos -prosa i poesia- sobre Antoni Moll a càrrec de Miquel À. Limón, Sònia Moll, Lina Pons Massanet i Rosa Lleonart.