Moment de la roda de premsa d’obertura a càrrec de la coordinadora científica Marta Jordi | Gemma Andreu

TW
0

El curs acadèmic 2024 de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) ja està en marxa. Presentat aquest dilluns en un acte que va comptar amb la presència de Joan Pons Torres, conseller d'Educació i president de l'IME, i Cristina Rita, presidenta del Consell Científic de l'IME, entre d'altres.

Des del seu paper de «generació i difusió de coneixement», l'IME posa en pràctica enguany per primera vegada el seu pla estratègic, en el qual identifica els diferents reptes als quals ha de fer front la societat. Entre ells es troba l'autosuficiència de recursos i, en especial, l'aigua. «L'any 2022 vam crear un programa de recursos hídrics i territori i l'any passat ja vam organitzar una comissió en aquest sentit, la qual plega tota una sèrie d'especialistes en diferents disciplines que han consensuat una llista de mesures prioritàries. Volem donar continuïtat a aquesta línia promovent nous estudis des d'altres perspectives com les de l'Escola de Salut Pública o les Trobades Científiques de la Mediterrània», indica Marta Jordi, coordinadora científica de l'IME.

Per una altra banda i lligat amb el mateix tema, el model agroalimentari tornarà a cobrar el protagonisme obtingut amb les jornades de l'any 2022. Enguany, es centrarà en l'enfocament «cultural i antropològic» per aconseguir una visió «més humanista» de l'alimentació. «D'aquesta manera podrem reflexionar sobre quin és el model que volem i solucionar els problemes que tenim a curt i llarg termini», subratlla la coordinadora científica.

Entre les altres novetats d'aquest 2024 es troben un sobre salut i un altre ben diferent sobre sociolingüística. El primer va «començar a caminar» amb unes jornades a l'Escola de Salut Pública sobre Menorca com a laboratori d'integració dels determinats socials de la salut en la pràctica sanitària. «Volem aprofundir i enfocar-ho des d'una perspectiva molt més global, no només des del punt de vista sanitari», apunta Marta Jordi. Sobre la sociolingüística, la coordinadora revelava que intentaran obrir «una nova línia d'estudis» a l'Illa.

El paper de l'Obsam

L'Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam), un instrument de recollida i d'anàlisi d'informació d'àmbit local que forma part del mateix IME.

Sent un projecte al servei de la Reserva de la Biosfera, l'Obsam inaugurarà el curs el pròxim dilluns 12 amb unes jornades sobre el 30 aniversari de la Reserva per avaluar la seva situació actual. I és que si xerram d'aniversaris, cal destacar que enguany l'Obsam celebra els seus 25 anys el mes de setembre, un esdeveniment per al qual encara no hi ha cap activitat confirmada.

Respecte a les línies de treball incloses en el Pla Anual, l'entitat és continuista i farà feina de la mà de l'IME en aspectes com l'aigua. «Hi ha diversos estudis prevists que es focalitzen en el consum urbà i agrari», indica el director de l'Obsam, David Carreras, qui presta especial atenció al balanç hídric. A més, s'està preparant un catàleg a mode d'inventari de les fonts que hi ha a l'Illa, el qual desvela que hi ha «molts més» dels que un pot arribar a imaginar.

En darrer lloc, el medi marí serà també una de les principals línies d'investigació, la qual s'està consolidant en els últims anys. «Continuam amb l'estudi des de la perspectiva natural de les abadies de Fornells, Addaia i Maó», conclou el director.

L’educació superior més enllà de la universitat i els reptes dels estudiants menorquins

El professor titular d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i membre de l’IME, el menorquí Ernest Pons Fanals, va dur a terme la conferència inaugural «L’educació superior avui, més enllà de mites i tòpics». En ella va aprofundir en algunes dels estereotips estesos sobre els estudis superiors, com pot ser el cas de la Formació Professional, encara que el pensament «està canviant».    «Està comprovat que la universitat no és la única via per a a accedir a una bona feina i un bon sou», assenyala.

Per una altra banda, el mateix docent està preparant amb l’Obsam una investigació «imminent» sobre les carreres i universitats que trien els menorquins, ja que l’oferta «s’ha ampliat» de manera considerable en els darrers temps i es té «poca informació» d’ells.