Molts membres de l’IME aquest dimarts a la trobada anual, celebrada a Maó, al Museu de Menorca, amb l’homenatge a Vidal Hernández | Gemma Andreu

TW
7

La trenta-cinquena trobada anual dels membres de l'Institut Menorquí d'Estudis, l'IME, es va celebrar aquest dimarts al Museu de Menorca, a Maó, amb l'assistència entre d'altres del seu nou president, el conseller de Cultura Joan Pons Torres, i el nou president del Consell Dolfo Vilafranca. La coordinadora científica de l'IME Marta Jordi va presentar el Pla estratègic 2023-2030 d'aquesta institució dedicada al coneixement sobre i des de Menorca.

L'acte, a on els 236 membres de les diverses seccions de l'IME i altres personalitats eren convidats a conèixer-se i reflexionar en un ambient cordial i distès, va retre homenatge a Josep Miquel Vidal Hernández, científic fundador de l'IME, quan s'han complert ja 10 anys de la seva mort. A més la cantant Anna Ferrer va interpretar alguns temes.

Figura cabdal

El doctor en filosofia i antropòleg Jaume Mascaró i l'historiador i director de la biblioteca pública i arxiu històric de Maó Pau Salort, membres de l'IME van glossar la figura de Vidal Hernández (Maó, 1939-Maó, 2013), físic i historiador de la ciència, escriptor, investigador i professor universitari, que va tornar a Menorca el 1974 per dedicar-se a la cultura, dirigint l'Enciclopèdia de Menorca des del seu inici a finals del 70, amb la intenció de recollir tot el saber de la realitat menorquina, les ciències i les humanitats. També va ser fundador i coordinador científic del mateix IME des de 1986 fins que va morir. El 2006 Vidal va rebre el Premi Ramon Llull del Govern balear.

Jaume Mascaró recorda que va conèixer a Vidal quan els estudiants universitaris de Menorca anaven en vaixell i després quan van començar amb Obra Cultural. El 1977 van sorgir les idees de fer l'Enciclopèdia i Vidal es va posar al capdavant de la que seria «la seva gran obra personal a la qual va invertir hores i hores i a la llarga, bona part del seu patrimoni» apunta Mascaró.

L'obra enciclopèdica prevista en només cinc volums per la generació de finals dels 70 de joves llicenciats menorquins, relata Mascaró, es va eternitzar -ara ja són 20 els volums editats i encara queden- perquè a l'Illa ha sorgit la generació de llicenciats més àmplia de la història de Menorca. Aquesta idea d'una enciclopèdia que s'eternitza perquè hi ha nous investigadors que amplien els coneixements servirà de base per la creació de l'IME, que neix com un institut de recerca acadèmica des de l'Illa i també per mantenir lligat a Menorca el talent dels menorquins escampats per fora, fent feina a universitats i centres de recerca, explica Mascaró.

Del vessant més personal de Vidal, Mascaró recorda que li feien bromes perquè era fadrí, però ell somreia i no deia res. La seva vida en molts aspectes era monacal, «era un monjo de la cultura», però a diferència del que de vegades sembla a les fotos era «molt bromista, irònic, molt cordial. Li encantava anar a dinar a restaurants de Barcelona». Als darrers anys també «enviava fotos del que provava de cuinar».

Per la seva banda Salort comentà que en Vidal a més de tenir una gran capacitat intel·lectual i de feina, «era un personatge entranyable. M'ha fascinat molt el seu llegat professional però sobretot la seva manera de fer, perquè sabia crear grups, sabia ajudar, donar suport. Ell t'implicava com si fossis un expert, quan just havies acabat la carrera» diu. L'historiador va col·laborar amb Vidal a l'enorme projecte de l'Enciclopèdia de Menorca i es considera un deixeble seu. «Ell creia en nosaltres» destaca.

També recorda que van tenir molta relació a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca, on Vidal va donar tot el seu arxiu fotogràfic, ja que també «era molt bon fotògraf» explica Salort.