El ferrerienc Bartomeu Al·lès Pons és un pedagog poc conegut i estudiat pels experts en la història de l'educació, tot i haver protagonitzat un paper important en la història educativa de Maó de la segona meitat del segle XIX. El llibre «Bartomeu Al·lès, vida i llegat pedagògic», de Miquel À. Limón, amb pròleg de Jaume Mascaró Pons, articles d'Antoni Fullana Coll i Pere Alzina Seguí, i editat per l'Ajuntament de Ferreries ajuda a descobrir la seva personalitat i obra.
Bartomeu Al·lès (Ferreries, 1858-Maó, 1906) va exercir a Maó, va ser creador d'un centre educatiu privat d'inspiració catòlica que va tenir una certa importància i cert relleu en l'educació primària i preparatiu de secundària dels moviments educatius privats que van tenir lloc a Maó en la segona meitat del segle XIX. Es tracta del Centre de Santo Tomás de Aquino, que va acabar el 1900 ajuntant-se amb un altre projecte educatiu privat de Mateu Fontirroig, pedagog més conegut i que va deixar una obra educativa molt important. El nom del nou centre va ser Centre Educatiu Santo Tomás de Aquino que van dirigir conjuntament els dos pedagogs, assenyala Limón.
Vicenta Pérez, esposa de Bartomeu Al·lès, amb els seus fills. (Cedida per Jaume Mascaró)
Bartomeu Al·lès va ser un pedagog que s'havia format a l'Escola Normal de Palma, casat amb una pedagoga, Vicenta Pérez Bocco, que també va dirigir en paral·lel un altre projecte educatiu per a fietes amb el nom de Nostra Senyora de la Mercè.
La importància del projecte educatiu de Bartomeu Al·lès -subratlla Limón- és que el va fundar el 1881 a través d'un moviment pro ensenyança que havien promogut un conjunt de famílies de la burgesia de Maó, que van constituir una societat, fins i tot amb participacions econòmiques. Aquestes famílies benestants van crear un centre d'ensenyança que van anomenar Santo Tomás de Aquino, del que el director inspirador educatiu era Bartomeu Al·lès.
Era un centre que ensenyava tots els cicles de primària (primària i primària avançat, segons la denominació de l'època) i també preparaven per als estudis de secundària, que els permetia després accedir a l'institut de Maó, que en aquella època encara era privat, de titularitat municipal, donat que no estava inclòs en la xarxa d'instituts públics de l'Estat, que no succeirà fins a principis de 1900.
Feien la graduació de les aules, començaven a aplicar principis de l'escola activa, i a més feien específicament formació de llengües, de comptabilitat i fins i tot cursos per preparar els alumnes per l'ingrés a la Funció Pública, tant de les acadèmies militar com a funcionaris públics en general -Correus i Telègraf- que eren unes expectatives professionals molt demandades a Maó, conclou Limón.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.