La Història de Menorca que va omplir un buit en el mercat de l'Illa

Guillem Pons Pons (Sant Lluís, 1931) exercia com a rector de la parròquia de Sant Francesc, de Maó, després d'haver acabat a Roma el doctorat en Història de l'Església i d'haver estat rector cinc anys de l'església de Sant Martí, as Mercadal, quan el 1970 va oferir al diari MENORCA la publicació d'una sèrie d'articles sobre la història de l'Illa, des de l'època talaiòtica fins al moment. Els articles es van publicar amb periodicitat setmanal a la part inferior de la pàgina del diari, amb les notes al final de cada escrit, de manera que es poguessin retallar i enquadernar.

Per a la redacció de l'original, que van omplir dues o tres llibretes manuscrites, Guillem Pons va consultar les diferents històries de Menorca publicades, com les de John Armstrong, Rafel Oleo i Quadrado, Pere Riudavets, Joan Benejam (fill), Llorenç Lafuente Vanrell i Francesc Hernández Sanz, a més d'incorporar el resultat d'investigacions pròpies. «Jo havia publicat uns articles sobre les incursions dels berberiscs en els segles XVIi XVII, l'episodi del capità Barçola, a més d'haver estudiat a Roma la carta-encíclica del bisbe Sever, entre altres», apunta.

En aquell moment no hi havia cap Història de Menorca, les publicades en el segle XIX i abans de la Guerra Civil estaven exhaurides, «record que un dia em vaig trobar pel carrer al mestre d'escola Joan Petrus, que havia estat batle de Sant Lluís, i em va dir que seguia amb gran interès els meus articles», recorda

Davant l'èxit dels articles, el president del    diari MENORCA, Guillermo de Olives Pons, va impulsar l'edició d'un llibre amb els referits articles. El resultat va ser «Historia de Menorca», un llibre de 108 pàgines i 24 fotografies, dividit en onze capítols: «La cultura talayótica», «Menorca romana», «El islam en Menorca», «La Reconquista», «La Baja Edad Media», «Un siglo de desgracias», «El penoso siglo XVII», «Cambios de dominio», «Últimos tiempos», «Notas» i «Nota bibliográfica de las principales Historias de Menorca».

L'èxit editorial va obligar a publicar fins a dues edicions més, a la tercera es va incorprar un capítol sobre la història de l'Església menorquina, per satisfer la demanda d'un públic que estava orfe d'una història de la seva illa, «encara que editada de forma molt resumida», subratlla Pons.