TW
0

Aquestes jornades intensives de cerimònies, premis, travesses i sorpreses no semblen acabar mai... Amb un ull posat als Goyas 2012 de la setmana passada i un altre posat a la gala dels Oscars 2012 d'aquesta propera matinada (com si fos un Fernando Trueba qualsevol), avui toca un altre atzarós pronòstic del que passarà al Kodak Theatre, en el que tot sembla preparat per a un bonic homenatge als orígens del setè art... Trueba i Javier Mariscal (nominats a la Millor Cinta d'animació per 'Chico & Rita') i Alberto Iglesias (nominat a la Millor Banda Sonora per 'El Topo') seran il·lustres testimonis nacionals de la lluita entre 'La Invención de Hugo' de Martin Scorsese (11 nominacions) i la gran revelació de la temporada (i favorita, segons tots els pronòstics), 'The Artist' de Michel Hazanavicius (10 nominacions)... Méliès versus Uggie... Comença l'espectacle!:

Però ara toca reflexionar sobre l'espectacle pretèrit... Els Goyas 2012 van ser, més o menys, l'esperat: un repartiment d'estatuetes amb 'No Habrá Paz para los Malvados' com a guanyadora... La gala va trobar a faltar a Andreu Buenafuente, potser perquè Eva Hache representa un tipus d'humor excessiu i comediant, en comparació amb la subtilesa del 'showman' català... Pel demés, anecdotari i frases per a tots els gustos: el '¡Jóder!' de Ricardo Darín, el rap del de cada cop més imprescindible El Langui (acompanyat d'un cor 'formidable': Antonio Resines, Juan Diego, Tito Valverde i Javier Gutiérrez), el 'Queremos un Western extremeño' de l'espontani 'El Muletilla' davant una bocabadada Isabel Coixet, l'acidesa del totpoderós Santiago Segura i el 'Ahora ganamos mundiales y hacemos películas de robots. A este país no lo conoce ni la madre que lo parió' en els agraïments de Kike Maíllo...

L'equitat quasi matemàtica de l'escamparel·la de premis amb les previsions no va evitar relatives sorpreses i/o despropòsits... Per exemple, el Goya a Lluís Homar té més de reconeixement a tota una feina del brillant actor barceloní, que de mèrit concret per aquest majordom robòtic al film de Maíllo, per a mi insuficient... Els Goyas femenins van ser justos i perfectes i el de Coronado, cantat (tot i que jo preferia al Tosar o, fins i tot, al Banderas, que a aquest Santos Trinidad desfasat i inversemblant)... El Goya sorpresa de Jan Cornet és força merescut (i premia dues vegades a un mateix personatge, of course), tot i que crec que es va castigar (evidentment) a l'expresi Àlex de la Iglesia i a la feina televisiva de José Mota... Nominar el guió de Woody Allen (quasi segur guanyador de l'Oscar en aquest apartat) i no premiar-lo és, senzillament, vergonyós... La meva aposta per 'Verbo' d'Eduardo Chapero-Jackson i la seva desvergonya fílmico-sonora-conceptual no va sortir... Aquests acadèmics rars van preferir una nana de Guerra Civil Espanyola i al sobradíssim i força excessiu realitzador de 'Eva'...

Policies corruptes, afusellaments a la guerra, cirurgians esbojarrats... Deixem el desficiat cinema espanyol i anem al classicisme glamurós de la 84ena Edició dels Oscars de la Acadèmia de Hollywood que, aquest any, té un regust a homenatge força ensomniador... les onze estatuetes possibles per a 'La Invención de Hugo' (Hugo, Martin Scorsese, 2011) semblen poques davant l'enèrgica, vitalista i enriquidora immersió als orígens del cinematògraf, dels seus més fascinants artificis i dels seus més recòndits pilars de naixement... El realitzador de 'Taxi Driver' desplega sobre la pantalla un remolí d'il·lusió i màgia tridimensional, i ofereix una possibilitat quasi única de revisitar la figura de Georges Méliès i d'oferir una autèntica pel·lícula de creativitat i bellesa en el format de 3D.

Tot fa semblar que el seu gran rival d'aquesta nit serà la simpatiquíssima 'The Artist' (Michel Hazanavicius, 2011)... Els excessos i les caigudes que van tenir lloc a l'univers hollywoodià dels anys 20, just en la època de la Gran Depressió Econòmica del 29 i l'arribada del cinema sonor, són els arguments que Hazanavicius utilitza per a fer un simulacre del cinema d'aquells temps; un divertiment cinèfil que ha enamorat per a tot arreu... Seria tota una notícia que una pel·lícula francesa i muda guanyés l'estatueta; i més, tenint en compte que el darrer film mut que va guanyar l'Oscar a la Millor Pel·lícula va ser 'Alas' (Wings, William A. Wellman, 1927)...en la primera edició dels premis!! 'Once Upon a Time' segons l'infal·lible Harvey Weinstein... Tot està molt obert, però jo (sempre des d'una perspectiva personal i tremendament subjectiva), tinc la meva travessa... Un altra cop escamparel·la... Hi haurà una passa?

'The Artist'(5): Pel·lícula, Director, Direcció Artística, Vestuari i Banda Sonora.
'La Invención de Hugo'(3): Muntatge, Efectes Especials i Fotografia.
'Los Descendientes'(2): Millor Actor (George Clooney) i Guió Adaptat.
'Caballo de batalla'(2): Millor So i Edició de So.
'Verbo'd'Eduardo Chapero-Jackson (2): Director Novell i Cançó Original.
'My Week with Marilyn'(1): Millor Actriu (Michelle Williams).
'Begginers'(1): Millor Actor Secundari (Christopher Plummer).
'Criadas y Señoras'(1): Millor Actriu Secundària (Octavia Spencer).
'Midnight in Paris'(1): Millor Guió Original.
'Albert Nobbs' (1): Millor Maquillatge.
'Chico & Rita' (1): Millor Film Animat.
'Nader y Simin. Una Separación' (1): Millor Film de Parla no Anglesa.
'Los Muppets' (1): Millor Cançó Original.
'Pina'(1): Millor Film Documental.

He de confessar que, tot i aquesta predicció, la cinta que més m'agrada és 'Los Descendientes' (The descendents, Alexander Payne, 2011)... He trencat una llança en favor de l'amic Trueba, però dubto realment de les seves possibilitats; de 'Criadas y Señoras' (The help, Tate Taylor, 2011), es pot esperar qualsevol cosa, dins el magnífic i variat repartiment femení... però suposo, més incrèduls que mai, que trobeu a faltar a certa ex primera ministra britànica, oi? Raons de pes: penso que els acadèmics prefereixen la feina de Viola Davis a la cinta de Taylor, però aquest 2012 es celebra el 50é aniversari de la mort de Marilyn Monroe... Vosaltres no premiaríeu a la més jove i talentosa vídua de Hollywood per aquest paper? He... He... He... Fins la setmana que ve, incrèduls!