TW
0

FITXA. Em dic Sergi Bernhardt, provinc de pare alemany i mare menorquina. Sóc producte de la propaganda que va impulsar el turisme en massa a les nostres precioses Illes... (Recordeu aquelles camisetes de les Rambles: Spanish triatlon eating, drinking and fucking). I com no, m'he criat entre pizzes i gent, al restaurant de la meva mare, però sempre dibuixant i a vegades fent renou com a bateria. Vaig sortir com tot menorquí, amb el cul inquiet i ganes de fer bulla, per estudiar i aprendre de la vida! I no n'he tingut prou, així que sempre planeig un nou destí i un nou projecte.

El creador, neix o es fa?
Suposo que un poc de cada, però si no explotes i exercites les teves actituds dia a dia se t'atrofien i acabes formant part de la societat, de la massa, i deixes de ser un mateix.

De quina manera li han influït les noves tecnologies en la seva tasca d'il·lustrador?
M'ajuden en quasi bé tot. En la recerca d'informació; en poder digitalitzar la imatge i així enviar-la a qualsevol part del món i obrir mercat; o també en que tothom pugui veure la teva feina a partir d'un bloc, del Facebook, Twitter, Tumblr, el web i molts més! És una manera de multiplicar totes les teves possibilitats.

Què té a veure un dibuixant amb un músic que perd els papers damunt l'escenari disfressat de gall?
Ser il·lustrador és una feina d'estar assegut, així que quina millor manera d'aixecar el cap dels papers i els llàpissos, que posant-te una cresta i fent córrer l'adrenalina!

En quins projectes treballa actualment?
En molts! No tenc temps per tot el que vull fer. Li passa a molta gent, esper! No deixo de tenir il·lusions i complir-les. Però he de prioritzar, així que el primer és estudiar anglès i no deixar de treballar mai en tots el projectes. Tot el que trobi i vengui serà benvingut.

Ser il·lustrador és una feina d'estar assegut,
així que quina millor manera d'aixecar el cap
dels papers i els llapissos que posant-te una cresta
i fent córrer l'adrenalina!

Llegeix còmics?
Sí, i de tant en tant trob algun "Jueves" i li faig una fullejada. Apart ara m'he aficionat a les anomenades novel·les gràfiques, destinades a un públic més ampli (no com els típics freaks que érem els qui abans llegíem còmics, ara la "pija" i el "modernillo" també ho fan… Benvinguts!). I amb temàtiques més comprometedores com la gran "Persépolis" de Marjane Satrapi, una vida en un país molt castigat com ha estat i és l'Iran; o Pyongyang de Guy Delisle amb una visió personal -quasi bé l'única- del país més tancat del món, Corea del Nord. Són còmics que conten històries més bèsties amb un humor més àcid.

Escolta música mentre treballa?
Sempre, la necessito a totes hores. No vull saber en quin estat estaria sense ella, em dóna vida.

Què li dóna bon rollo a l'hora de dibuixar?
Doncs la música, és clar!

Confessi, quans treballs ha deixat per a darrera hora?
Alguns, però no molts. Intento ser una persona regular. He tingut una educació bastant recta, l'alemanya, i sempre he tingut una frase del meu pare en ment: "Feina és feina, i festa és festa".
Així que sempre m'he pres les dues coses molt de debò.

Comenti l'actualitat. Fa uns dies la proposta de referèndum de Yorgos Papandreu commocionà Europa, però malgrat la seva suspensió la calma política no arriba a Grècia i la cosa s'embolica. Vostè traurà els diners del banc per si de cas?
La veritat és que el poc que tenc no tardarà gaire en volar. No hi tenc gran cosa.

En quin moment es troba Pèl de Gall?
Doncs amb moltes ganes de donar guerra! Però amb alguns canvis, ja que jo m'en vaig a passar mig any fora –molt enfora– i no m'en vaig més enfora perquè si no, donaria tota la volta! Vaig a cercar nous horitzons i sobretot un bon anglès doncs a vegades m'avergonyeixo del meu nivell. Però Pèl de Gall donarà guerra… açò segur!

Amb qui no faríeu mai un concert?
Així com estan les coses avui dia, primer ens tindrien que explicar les condicions.

Gràcies per les seves respostes, "A Cor Obert" acaba aquí. Quin és el seu somni?
Intento que tots els meus somnis es facin realitat així que ara per ara: passar aquest Nadal davall una palmera!... Ah, clar, i aprendre anglès!