"Beckett estimava la Humanitat"

Quines qualitats teatrals admira de Samuel Beckett?
El que més m'interessa d'ell és –a més de que com tothom sap va revolucionar el teatre–, la precisió que té amb tot el que fa i la manera que té de no repetir-se mai. Encara que siguin els mateixos temes recurrents sempre ho fa d'una manera diferent. Per a ell la forma i el contingut és el mateix. És una persona que posseeix el valor d'arriscar-se. La veritat és que el primer sorprès amb l'èxit de les seves obres fou ell mateix.

Per què Dies Feliços?
De ben jove ja vaig tenir un primer contacte amb aquesta obra a França. Considero queDies Feliçosés l'última obra de Beckett que encara conserva una mica de dramatúrgia clàssica i és molt més accessible del que la gent es pensa, però sobretot l'escollida perquè en aquest muntatge sembla que estan inclosos tots els temes i totes les formes teatrals d'escriptura que tenia Beckett. Si hagués d'escriure quelcom sobre ell parlaria de que Beckett és tot el que ell mateix no volia ser. Aquesta obra és una mica hipnòtica. Per exemple, Beckett no era un romàntic, però sí que ho era, no era abstracte però també ho era... Al seu darrera hi ha moltíssima cultura amagada. En canvi l'únic que volia ell és que la gent estigués "al tanto" del text. James Joyce li digué que escoltés més la seva sang que el seu intel·lecte.

Tenc entès que aquesta obra en concret té molt humor.
Sí, molt. Parla de l'amor, d'una parella en la que tots ens podem reconèixer. D'una relació d'amor-odi, d'un home i una dona que s'estimen molt, però que també tenen instants en què no es suporten. Tot amb uns diàlegs molt divertits. Estic encantat d'haver treballat amb Matilde Muñiz, a qui conec des de fa anys, i amb Jordi Odrí. Ambdós fan una parella molt creïble, els dos actors estan molt acostumats a treballar junts.

Hi ha gent que sols sentir el nom de Beckett ja no s'atraca al teatre per por a no entendre'l.
Ja, és que de Beckett s'han dit moltes mentides. Aquesta obra és tal com és Beckett, els personatges estan esperant que els hi arribi el sentit de la seva vida; i mentre esperen el text discorre temàticament entre la memòria i l'oblit, l'amor i l'angoixa... i tot plegat ple d'humor.

Com a ballarí: com ha endinsat l'element coreogràfic dins el muntatge?
Les obres de Beckett eren quasi música. Per a ell era molt important el temps i el so de les paraules, a més és molt gestual, i alhora aquets gestos són molt precisos. Beckett es va atrevir fins i tot a fer una coreografia. També li agradava molt el còmic. És un poeta del temps. Tot plegat són un conjunt d'aptituds que m'interessen molt.

Les funcions de Dies Feliços s'han estructurat com a teatre de prop. Per què?
La veritat és que he vist funcionar el muntatge molt bé a París com en un escenari gran, però considero que fer teatre de prop permetrà al públic menorquí poder gaudir dels gestos i de les expressions de la cara dels actors amb més profunditat. Són detalls importants per aquest tipus d'obra. De moment n'estic molt satisfet amb les funcions fetes per als escolars, i aquest cap de setmana el Teatre Principal de Maó està ple.

L'escenografia d'Andreu Sánchez és també prou important.
Sí, l'Andreu ha fet una bona feina, ha sabut interpretar-ho molt bé.

Matilde Muñiz, Jordi Odrí i vostè. Un bon triangle, no ho troba?
Sí, la veritat és que fer una obra de Beckett per a uns catalans i a Menorca és una mica surrealista. Però, ves per on, sembla que Beckett l'hagi escrita per al Mediterrani.

Ha treballat bastant al Japó. El públic és molt diferent al d'Occident?
La gent té una visió errònia de que el japonès és fred però sap separar molt bé la seva vida del treball. Els japonesos són més sentimentals del que la gent s'imagina i a més tenen moltíssim d'humor. En la qüestió de l'art són uns apassionats i a mi, cada vegada que he anat a ballar allà, m'han entès molt bé. Entenen sense problemes tot el que ballo. Hi ha detalls que ens xoquen, com que s'estimin més la cuina mediterrània que la francesa. Beckett, malgrat ser irlandès, escrivia també en francès, i deia que si escrivies en anglès (la seva llengua) eres un bon escriptor, però que si ho feies en francès llavors ja eres un escriptor genial. Cultures a un costat, l'ésser humà és universal i els temes que el preocupen o l'afecten també ho són. Beckett visqué la guerra a França i va estar a la resistència traduint textos, era una persona molt compromesa amb la política i amb la gent. Beckett estimava la Humanitat. No és tan obscur com alguns intel·lectuals han volgut transmetre.

Des de la seva residència a París, de fa molts anys, i com a ballarí: com valora la dansa a Espanya?
A Espanya el que manquen són mitjans perquè ballarins bons n'hi ha, i és clar com que no hi ha diners, la gent marxa fora.

Fou el seu cas?
No, jo vaig arribar a París de ben jovenet. Els meus pares m'enviaren amb 14 anys perquè comencés a pensar per mi mateix i per beure de les fonts de les diferents especialitats d'Humanitats. A Espanya hi ha molt de potencial, ho sé per quan em conviden a València o a Barcelona a fer alguna producció. Hi ha ballarins i coreògrafs molt bons però malauradament sense mitjans... A Espanya el problema és que de vegades només veus la qualitat a les propostes dels teatres petits. La gent jove té moltes coses a dir. Malgrat el que pensa la societat, la cultura és molt necessària. El fet de viure és cultura, i sense cultura no es pot viure.