Fernando Sabino Seguí31/10/10 0:00
TW
0

Benvinguts, incrèduls! Avui es celebra la nit de Halloween… Tot i ser més pròpia dels països anglosaxons, ja fa uns anys que tota la parafernàlia de carabasses taronges i el 'trick-or-treating' disfressa bona part de la resta del món occidental… El 'All Hallow's Eve' (Dissabte de Tots els Sants) dóna lloc a les bromes més macabres, a les narracions més esgarrifoses i a la revisió d'un bon grapat de pel·lícules de terror… De fet, la popularització d'aquesta festivitat es va donar a finals dels 70 i principis dels 80, gràcies al cinema i a les sèries de televisió, però molt significativa va ser l'estrena a l'any 1978 de 'La Noche de Halloween', cinta de sèrie B del gran John Carpenter, que va significar el naixement de les slashers movies, un subgènere propi que va calar amb força en el cinema fantàstic comercial, fins al punt de crear-se nombroses imitacions i seqüeles… Algunes meravelloses, algunes senzillament fastigoses…Of course…

Michael Myers es va convertir en el primer gran Body Count de la història del cinema, és a dir, el primer psycho killer emmascarat; el Mal amb la seva perfecta encarnació icònica a aquests slashers, llargament imitats… La resta d'ingredients s'han reiterat fins a la sacietat, amb més o menys fortuna: petit i tranquil poblet nord-americà amb sheriff incrèdul i auto-complaent, maledicció originada fa molts anys en un dia força assenyalat al calendari (probablement per qüestions d'infantesa traumàtica), adolescents absolutament estúpids eliminats en hemoglobíniques i abracadabrants escenes, una noia que sobreviu per a futures seqüeles (en aquest cas Laurie Strode, és a dir, la fillíssima Jamie Lee Curtis)… i l'eterna frase: 'Ets tu? Va, treu-te aquesta màscara… que no m'agraden aquestes bromes… m'estàs començant a asustar'… he.. he..he..

Quan era petit, John Carpenter va patir la més terrible de les pors infantils durant la projecció de 'Llegó del Más Allá' (Jack Arnold, 1953)… Aquell nen de cinc anys es va impressionar tant que va voler ser director de cinema… És un director molt respectat a la indústria, amb un estil força clàssic deutor dels seus mestres favorits (Hitchcock, Hawks, Welles i, sobretot, John Ford), tot i que sol bellugar-se més còmodament amb produccions modestes i pressupostos petit. I 'Halloween' (1978) és la seva prova més evident… aquesta primera col·laboració entre Carpenter i Debra Hill (entre els dos es gestionava la realització, la producció, el guió i la música) va costar 300.000 $, però el taquillatge els hi va reportar més de tres xifres en milions de dòlars, convertint-se en la cinta més rendible de tots els temps fins l'arribada de Daniel Myrick i Eduardo Sánchez i el seu fenomen 'The Blair Witch Project' (1999)…

'Només hi ha dues maneres de fer terror: la primera és la que et presenta una o vàries persones enfrontades a un perill exterior del rotllo 'Tius, hi ha alguna cosa que ens està esperant afora', ja pot ser a un bosc o a un palau encantat… Però es tracta d'això, d'una por que prové del exterior; el segon és el de l'home enfrontat a la por que sorgeix d'un lloc molt més esgarrifós, del seu propi interior, la por que surt del cor… Jo sempre he fet la primera classe d'històries, i admiro els qui són capaços de fer pel·lícules amb la maldat que surt del propi ésser humà, perquè tinc la profunda convicció que són molt més difícils... (John Carpenter, 2001).
En certa manera, el propi Carpenter pot contradir-se a si mateix amb aquestes paraules… 'La Noche de Halloween' parteix de la matança d'un bon grapat de joves a Haddonfield (Illinois) en aquesta nit del 1978 a mans del psycho Michael Myers, però la maldat i el perill d'aquest 'engendre' són conseqüència d'un fosc episodi succeït al 1963 quan, a la mateixa nit de bruixes, el petit Michael (amb tot just sis anyets) assassina la seva germana a punyalades… La idea d'allò malèvol com a conseqüència d'una llavor passada ens pertany a tots com el mal que portem tots a dins…

Quinze anys després, en una nit de llamps i trons, el Dr. Sam Loomis (el gran Donald Plaesence) viatja en cotxe amb una infermera… Parla d'un dels seus pacients, referint-se a ell constantment com el Mal personificat… De repent, al mig de la tempesta, observen com els interns d'un hospital, vestits encara amb bates blanques, caminen erràticament d'un costat a l'altre… Són pacients del psiquiàtric de Loomis, entre els quals s'hi troba aquell pacient amb els ulls del diable… Aquell malalt que esdevé essència pura d'un abominable poder… Michael Myers…

La pel·lícula és un constant homenatge a Alfred Hitchcock i el seu imaginari visual a l'hora d'afrontar el suspens… També alguns personatges s'anomenen com personatges del geni britànic, però el fetitxisme amb el qual Carpenter planteja el recurs de la profunditat de camp és la millor manera d'apropar-se a la filmografia del realitzador de 'Psicosis'… D'aquesta manera la perspectiva del film ens involucra als espectadors, transformant-nos en autèntics 'voyeurs' de les atrocitats de Myers, i ens transmet la sensació d'una primeríssima persona que esdevé la més terrible de les angoixes…

L'original i eficaç partitura del propi Carpenter (d'escàs interès musical però que assimila perfectament l'esperit de Bernard Herrmann, l'habitual compositor de Hitchcock) aconsegueix crear una atmosfera opressiva i enrarida des de les primeres imatges amb una extraordinària eficàcia, tot i la seva senzillesa… Tot plegat fa de 'La Noche de Halloween' una excel·lent pel·lícula per a gaudir en una nit tan màgica i especial com aquesta… Halloween, la nit en la que el món dels vius i el món dels morts es junten… a la recerca de llaminadures… he..he..he…
Fins la setmana que ve, incrèduls!