A veure què fan, a veure què hi ha a veure, qui hi ha

T'ho puc xiuxiuejar, si vols…
A veure què fan? Idò fan coses tan rares -que no estranyes- com respondre preguntes que heu anat deixant anotades a les postals del "Fet a…" i que es trobaven aquí i allà, durant tot aquest mes d'octubre…

A veure què hi ha? Es tracta del "Testimoni Literari", un joc de converses ideat per Lolita Bosch al qual s'hi han afegit, improvisadament els glosadors que ronden per Menorca aquest cap de setmana.

A veure qui hi ha? Hi ha els glosadors, na Lolita Bosch, que té una cama menorquina però també gairebé dues; hi ha n'Antonio Ponte, de Matanzas (Cuba). Premi de La Gaceta de Cuba el 1998; guionista de cinema, professor de literatura i escriptor, poeta, narrador i assagista, que ha publicat els contes Cuentos de todas partes del imperio (2000) i Un arte de hacer ruinas y otros cuentos (2005); l'assaig Las comidas profundas (1997); Un seguidor de Montaigne mira La Habana (2001) i El libro perdido de los origenistas (2000); ha editat novel·la: Contrabando de sombras (2002) i La fiesta vigilada (2007); i poesia com Asiento en las ruinas (2005) .
sssssssssss: com a xafardeig et puc dir que va ser expulsat el 2003 de la Unió Nacional d'Escriptors i Artistes de Cuba per les seves idees contràries al règim castrista.

Hi ha Giovanna Rivero, de Santa Cruz (Bolívia). Rivero ha publicat els contes La dueña de nuestros sueños (2002 i 2010); Contraluna (2005);o Sangre dulce (2006). Més coses? Doncs els seus contes formen part de diverses antologies, com ara, Voces de las dos orillas, de la Universidad de Playa Ancha (2001); Nuevo Cuento Sudamericano (2005); El futuro no es nuestro, nueva narrativa latinoamericana (2009), Conductas erráticas, primera antología boliviana de no ficción (2009) i Alta en el cielo, narrativa boliviana contemporánea (2009). I les novel·les? recentment, Niñas y detectives s'ha editat al nostre pais, després de Las camaleonas (2001, 2006, 2009) i Tukzon, historias colaterales (2008). Abans, però, el 2004, va participar del prestigiós Iowa Writing Program, USA. Mitjançant Fulbright-LASPAU i va realitzar un mestratge en Literatura Hispanoamericana a University of Florida, USA (2007-2008) on ara desenvolupa el doctorat.
sssssssssss: com a xafardeig et puc dir que: escriu d-i-s-c-i-p-l-i-n-a-d-a-m-e-n-t al seu blog <http://dark-paranoid-park.blosgspot.com>.

També hi trobaràs Inés Bortagaray, d'Uruguai, escriptora i guionista que el 2001 va publicar el seu llibre de relats Ahora tendré que matarte (uau!). El seu segon llibre, Prontos, listos, ya, es va reeditar el juny de 2010 amb el segell Puntocero. Contes seus apareixen en els volums Pequeñas resistencias 3, Esto no es una antología, El futuro no es nuestro, i a la revista Zoetrope: All-Story ("The Latin American Issue").
sssssssssss: com a xafardeig et puc dir que és co-guionista dels llargmetratges Una novia errante, La vida útil i Mujer conejo i (ups!) de la sèrie de televisió El fin del mundo i Los Marziano.

Juan Manuel Robles també hi és i ve de Lima. És escriptor i periodista. Ha publicat LIMA FREAK. Vidas insólitas en una ciudad perturbada (2007) i Zaraí Toledo. La hija patria (2009). Històries seves han aparegut en les antologies Crónicas de otro planeta (2009), Las mejores crónicas de Gatopardo (2006), Historia de una mujer bomba y otras crónicas de América Latina (2009) i a Huancaína freak y otros cuentos para comer i a Pequeños dictadores (2009). Va ser finalista i nominat del Premi Cemex - FNPI 2008, i va guanyar el primer i el segon premi del Concurs de Conte Gastronòmic Matalamanga2007. Va crear i dirigir la revista Heli (2005) i és col·laborador de les revistes Etiqueta Negra i Soho. Té el bloc Manhattan Mental < http://blogs.elcomercio.pe/manhattanmental>.
sssssssssss: com a xafardeig et puc dir que acaba de guanyar una beca de NYU i que viu a Nova York on escriu la seva primera novel·la.

Hi ha Lina Meruane, xilena, escriptora i assagista. A més d'una producció publicada en antologies i revistes en espanyol, anglès, alemany i francès, la seva obra de ficció inclou la col·lecció de relats Las Infantas (1998 i 2010), així com les novel·les Póstuma (2000), traduïda al portuguès al 2001; Cercada (2000) i Fruta podrida (2007). Aquesta última va obtenir el Premi a la Millor Novel·la Inèdita del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Xile el 2006. Ha rebut beques d'escriptura del Fons de Desenvolupament de les Arts (Xile 1997), de la Fundació Guggenheim (USA 2004) i de la National Endowment for the Arts (EUA 2010).
sssssssssss: com a xafardeig et puc dir que és Doctora en Literatura Hispanoamericana per la Universitat de Nova York, professora a Wesleyan University, Fordham University, i a la Universitat Lliure de Berlín i, de tant en tant, i com qui no vol la cosa, imparteix cursos en el nou Màster d'Escriptura Creativa en Espanyol de la Universitat de Nova York.

Pola Oloraixac ve de Buenos Aires. La seva primera novel·la, Las teorías salvajes, va ser publicada allà al 2008 i a Barcelona i a Lima el 2010. Enguany ha participat de l'International Writers Program 2010 a Iowa, EUA, i ha obtingut la beca nacional de Lletres del Fons Nacional de les Arts d'Argentina. Ha escrit guions per encàrrec, traduït llibres, estudiat Filosofia a la Universitat de Buenos Aires i col·laborat amb peces sobre cultura i tecnologia en mitjans com Página 12, Quimera, Etiqueta Negra, Qué leer, Clarín, Brando, América Economía, Revista Alfa…
sssssssssss: com a xafardeig et puc dir que Las teorías salvajes serà en breu traduïda al francès, holandès i portuguès.

També de Buenos Aires és originari Sergio Chejfec, tot i que entre 1990 i 2005 va viure a Caracas i des de llavors resideix a Nova York. Ha publicat les novel·les Lenta biografía (1990), Moral (1990), El aire (1992), Cinco (1996), El llamado de la especie (1997), Los planetas (1999), Boca de lobo (2000), Los incompletos (2004), Baroni: un viaje (2007 i 2010), Mis dos mundos (2008), Sobre Giannuzzi (2010). Te una producció, com veuràs, e-x-t-e-n-s-a i d'una qualitat literària interessant.
sssssssssss: com a xafardeig et puc dir que també escriu poemes (!) i assaig (!)

Hi ha Slavko Zupcic, de Veneçuela i que treballa com a metge, psiquiatre i escriptor, Entre els seus títols publicats, destaquen la dramàtica evocació de la figura paterna en Dragi Sol (1989), 583104: pizzas pizzas pizzas (1995), el to escatològic de Barbie (1995), Tres novelas (2006) i les peripècies d'una detectiu singular a Giuliana Labolita: el caso de Pepe Toledo (2006).
sssssssssss: com a xafardeig et puc dir que es defineix com un pare de família i jardiner sense furgoneta.

Yuri Herrera també ha vingut, des d'Actopan, Mèxic. Llicenciat en Ciències Polítiques per la UNAM, mestre en Creació Literària per la Universitat de Texas, doctor en Llengua i literatura hispana per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i editor de la revista literària El perro. Ha treballat en publicitat, en investigació social i en la docència. Va ser guanyador del Premi Binacional de Novel Border of Words / Frontera de paraules (Mèxic - EUA) 2003 i del I Premi "Altres veus, altres àmbits" el 2009 per la seva novel·la Trabajos del reino.
sssssssssss: com a xafardeig et puc dir que: Señales que precederán al fin del mundo està a punt a punt per la segona edició.

Però, tot i que aquí tens un tast, per veure què hi ha… s'ha de fer un aguait (!)