Marc Riera Margarit01/08/10 0:00
TW
0

Com gairebé cada dia, el vaixell arribarà 5 minuts tard, tu correràs pel port intentant no pensar en res. A les 6 del matí, esmorzarà el primer viatger que t'escriu, el sentiràs molt lluny, faràs silenci.

Després de desfer el matí corrent sobre les fotografies del passat, arribarà la nit vestida amb la seva lluna, que no li falti de res, el reflexa amb el mar i una mica de vent per crear un silenci musical. Quan estiguis sola, en aquella cala que només t'espera a tu i tu només t'esperes a tu, comptaràs les vegades que el far t'ha il·luminat els cabell quan et banyes -nua, evidentment-. Jugaràs a les auto-carícies, i, quan arribin les cinc del matí, just les cinc, quan ja haurà passat prou temps perquè el silenci, els teus ulls, i la nit hagin agafat confiança, comptaràs els reflexes que el far t'ha regalat. Tot seguit, canviaràs el número de reflexes per segons estirada deixant que l'aigua jugui amb tu. Conversaràs amb la lluna, deixaràs que et contesti en silenci mentre li parles a sospirs.

El primer viatger que ha arribat a l'illa, haurà decidit desfer-se de la maleta per començar de nou. La tirarà a la mateixa cala on comptaràs el reflexos del far. No deixarà mullar els papers poc a poc, tirarà tota la maleta decidit a no tornar-la a portar. En aquella hora, on cada nit, la lluna fa de les seves, us trobareu la mirada enmig del silenci i la foscor. Haurà tirat la maleta i tu li ensenyaràs com anar lleuger d'equipatge però amb els millors vestits.

Quin esborrany no em deixarà escriure't
quan no et trobi a faltar?
quina maleta no perdrà els papers
per tornar a començar?

Quina nit no es farà de dia
quan la lluna estigui cansada?
quin tren t'ensenyarà la melancolia,
sola i de matinada?

Quina llàgrima et vindrà a buscar
quan marxis per estar amb ningú?
quins ulls deixaràs de plorar
quan la meva mirada sigui només per tu?

Quina carta no t'arribarà
i ja l'hauràs llegit?
quina barca es perdrà
sobre el teu desig humit?

Quina pregunta no preguntarà
allò que els teus llavis només poden dir?
quina ciutat s'aïllarà
a l'ombra d'una passió del ahir?

Quines teulades s'ensorraran
quan busqui llunes sense cel?

marcriera@benmirat.net

PD: quan perdis maletes plenes de papers, t'escriuré un tren perquè puguis continuar el trajecte.