Sia PonsMaó23/05/10 0:00
TW
0

El mític grup maonès ABordo, sorgit a inicis dels anys noranta, torna després de gairebé 13 anys fora dels escenaris amb el que serà el seu segon disc, per al que encara no tenen títol. Fa tres anys que hi estan treballant, són Tolo Pons (teclats), Víctor Pons (guitarrista), Miquel Pol (guitarrista), Antonio Rodrigo, alias Popi (veu), Nofre Taltavull (baix) i Miquel Sintes (bateria), el seu estil s'inclou en el pop del que begueren en el seu moment fruit d'una segona fornada de grups sorgits arran de la moguda madrilenya, grups com ara Los Secretos, Nacha Pop, El Golpe o Duncan Dhu i La Unión. En l'actualitat reconeixen donar una mica més de canya, però amb l'estil inconfusible que a tanta gent captivà dels ABordo. Les cançons, totes en castellà tot i que amb algunes pinzellades de menorquí..., xerren d'amor i desamor com a "Amar es lo que importa" de Tolo Pons, també del Mediterrani, com "El mar" de Popi. Onze cançons, entre les que s'inclouen dues balades, que faran les delícies dels antics seguidors, ja fans del grup a través de Facebook, i de les noves generacions que els vulguin descobrir.

ABordo compta ja amb un bon grapat de col·laboradors com ara Norma Carreras (veu), Rubén Rotger (en clau de rap), Mamen Carreras (veu) o el saxofonista Owen Thomas, que viu a Londres.

El seu manager, Marcos Antem, rememora la història del grup que es va constituir el 1989 i com al cap de tres mesos de donar-se a conèixer van presentar-se al concurs Pop-Rock de Palma, en el que van quedar tercers. "Va ser una gran motivació, a més en el disc recopilatori del concurs ens editaren la cançó "Me gustaría Volar". A l'any següent repetiren l'experiència, quedant de nou tercers, i amb l'oportunitat de fer alguns concerts fora de l'Illa i de gravar una de les cançons que es faria més famoses d'ABordo, "La tengo que olvidar". No va ser fins el 1994 quan van gravar el seu primer, i únic fins ara, disc, "Curiosa Ley".