Una classe magistral de Damià Pons per als alumnes de Batxillerat

Dijous de la setmana passada vam assistir a la sala multifuncional des Mercadal, juntament amb alumnes dels instituts Cap de Llevant, Pasqual Calbó, Joan Ramis i Ramis, M. Àngels Cardona i l'Escola d'Art a una xerrada a càrrec del professor de literatura catalana de la UIB Damià Pons, emmarcada dins del ventall d'activitats literàries que l'Obra Social Sa Nostra ofereix als estudiants de les Illes balears. Aprofitant que "Cap al tard" de Joan Alcover, és lectura obligatòria, alumnes i professors d'arreu de Menorca no es van voler perdre el privilegi d'escoltar, tal com el va presentar Fina Salord per iniciar l'acte, el gran comunicador i home de cultura que és Damià Pons. L'aproximació, les idees, les interpretacions que va oferir de l'obra de Joan Alcover van permetre els alumnes aprofundir en la feina que han estat fent dins les aules.
Damià Pons va començar lloant la poesia de Joan Alcover i encoratjant els assistents a vèncer els prejudicis per introduir-se amb naturalitat en el gènere poètic. Ens va explicar que "Cap al tard", que es va publicar l'any 1909, és considerada una de les obres poètiques més importants de la literatura catalana. Un llibre humà on el lector de qualsevol generació hi troba l'essència de la condició humana.
Podríem dir que Pons va analitzar el llibre de dalt a baix. Des del títol, "Cap al tard" que en realitat és una metàfora del tram final de la vida de l'autor, passant per les cinc seccions que el conformen, "Cançons de la serra", "Elegies", "Endreces", "Juvenils" i els poemes " La llengua pàtria", "La creu", "Reials mercès" i "L'Espurna". També va analitzar poemes en concret com "Desolació", "La relíquia" o "El voltor de Miramar", però sobretot, Damià Pons va parlar de la poesia, de l'home que hi ha darrere aquesta poesia, de símbols com l'arbre, el captaire, les tres edats de la vida humana… als que Joan Alcover va recórrer per teixir el seu univers.
Vam aprendre que "Cap al Tard" és un llibre molt heterogeni, un aplec de material ben divers que pot ser considerat per açò un llibre de llibres. Un compendi on l'autor recull tot allò que considera vigent de la seva obra en català. Bona part de les poesies que el conformen ja van ser publicades abans del 1909, vol dir que quan va sortir al carrer "Cap al tard", Alcover ja era un poeta reconegut.
Trobam en la poesia d'Alcover, sobretot en les "Elegies" el dolor profund d'un home envellit emocionalment. La mort de dos dels seus fills va inspirar poemes tan colpidors com "Desolació". En qualsevol cas, la poesia d'Alcover és una poesia humana, sincera, expressió directe del que és més autèntic i interior, que no es deixa asfixiar per la mètrica, sinó que introdueix la polimetria i juga amb ella per donar encara més força al sentit. A la vegada, un llenguatge literari que respon al registre quotidià, tot i ser culte i treballat. Una poesia clara, de llenguatge entenedor, freqüentment narrativa, carregada de recursos que ens fan percebre la poesia com a quelcom accessible. Deia Damià Pons, que per a Alcover, la poesia havia de ser capaç de consolar el lector.