Les entitats de suport al càncer fan una feina increïble per ajudar les persones afectades i les seves famílies. Sempre he pensat que seria ideal que moltes de les seves tasques fossin cobertes per l’administració pública, per garantir que tothom tingui accés als recursos necessaris. Perquè, massa vegades, aquestes entitats han de dependre de subvencions i altres fonts de finançament per realitzar les seves activitats, i açò pot posar en perill la seva continuïtat i la dels serveis que ofereixen. No obstant això, mentre les necessitats existents no estiguin totalment cobertes per l'administració, aquestes entitats seguiran jugant un paper vital.
ASPANOB és una d’aquestes associacions. Va néixer l’any 1987, i sembla que fos ahir quan ens va explicar la realitat dels fiets i fietes que tenen aquesta malaltia minoritària. Des de llavors, creix en atencions: suport psicològic, servei d’atenció educativa domiciliària, unitat de respir familiar, pisos d’acollida, un equip de voluntariat, ajuts econòmics, i un programa d’humanització durant l’estada hospitalària.
Aquesta setmana, l’Institut Balear d’Habitatge (IBAVI) li ha cedit 3 allotjaments a Palma. Seran destinats a persones que reben tractament a Son Espases, especialment als qui viuen a Menorca, Eivissa, Formentera i d’altres localitats de Mallorca.
Els habitatges, de fins a 90 m2 i amb 3 habitacions, es destinaran de manera rotatòria a les famílies mentre continua el tractament. El conveni, tindrà una durada inicial de 4 anys i s’han cedit pagant un lloguer simbòlic 250 euros mensuals. Per fi, una bona notícia!
2 El que viuen les famílies menorquines amb un fill malalt de càncer és realment dur. Traslladar-se d'una illa a una altra per al tractament significa deixar enrere la resta de la família, la feina i l'escola, la vida quotidiana. Aquests moments de separació i d’incertesa són una gran càrrega emocional.
Per açò, els pisos d'acollida que ofereix ASPANOB es converteixen en un refugi, un veritable baló d'oxigen. Aquests espais no només proporcionen un lloc on descansar, sinó també un entorn segur on les famílies poden sentir-se recolzades i acompanyades durant aquest difícil procés.
La Delegada d’ASPANOB a Menorca, Joana Torres, sol recordar que a banda dels casos diagnosticats (una mitjana d’entre tres i quatre anualment), hi ha altres pacients que continuen el tractament, perquè d’ençà que debutes fins que disposes de l’alta definitiva passen deu anys.
És crucial reconèixer i valorar la feina que fan aquestes entitats per ajudar les famílies a superar moments tan difícils. Aquesta tasca no hauria de dependre de rifes, gales, braçades a la piscina, concurs de truites o curses solidàries, sinó que hauria de ser dignificada amb una partida fixa de cada administració, fins i tot si no és competent en la matèria. A més, és fonamental establir un fons anual dedicat a la investigació per garantir un suport continuat.
Fa 15 anys, aquesta feina increïble es sustentava en un 70% de fons públics i un 30% d'esdeveniments per recollir fons. Quinze anys després, la situació s'ha invertit completament. Hi ha coses amb les que prosperem, però d'altres són una vergonya.
