Piular sense complexes

És molt freqüent veure aquí creuaments d'acusacions entre polítics de diferents partits, entre ciutadans i polítics, o fins i tot entre càrrecs de confiança suposadament tècnics i altres polítics. En aquest espai, les intervencions (conegudes tècnicament com a piulades) obliden totalment la correcció política, i a vegades un es troba amb discussions més pròpies de pati d'escola que no de persones suposadament preparades i seleccionades per a representar al poble.

L'avantatge és clar: aquí, per insultar al contrari, no l'hi has de veure la cara. Tu escrius la teva frase, i com a resposta no reps aquell gest de despreci, sorpresa o odi del teu rival dialèctic. És més fàcil desqualificar des de la distància que cara a cara. Un altre gran avantatge del Twitter és que descobreixes característiques dels polítics que moltes vegades no es veuen en el món dels plens formals i els discursos, on la correcció ho emmascara tot. A Twitter pots veure quin to realment empra cadascú, i si els seus arguments són de pes o simplement l'habitual i tu més.

Som un gran aficionat al Twitter. M'agrada seguir a tothom qui puc (aquesta és altra, tu tries a qui vols seguir, no tens perquè aguantar qui no vols), i així els conec una mica més. Els recomano a vostès que també ho facin. Ampliaran el seu coneixement de la política. Ah! I fent una mica de publicitat, si em volen seguir a mi, em poden cercar com a @llorencalles.