Uns Reis de cul de bòtil, i uns altres que no arriben

M'agradaria veure quins regals hauran deixat els Reis la nit passada a la seu del Consell Insular. Esper que Melcior, Gaspar i Baltasar hagin posat damunt la taula de cada conseller un bon pidoix de carabó de sucre, a vam si comencen a fer alguna cosa de profit. Perquè el regal anticipat de tres milions d'euros del Govern balear que el Consell menorquí va rebre dia 27 de desembre, no compta: açò són uns reis de cul de bòtil, per obra i gràcia no de cap polític menorquí, sinó de la presidenta del Consell Insular de Mallorca.

No és cap secret. Quan el passat 27 de desembre es va reunir a Palma el Consell Financer Interinsular, la feina ja estava feta. Fins aquell dia, el president Tadeo i els seus consellers i conselleres només s'havien lamentat que no arribaven doblers de Palma, que les arques de la plaça Biosfera estaven eixutes, i que els creditors menorquins estaven desesperats. Però en política, com en la vida, lamentar-se i prou no serveix de gaire cosa. Qui es va posar les piles va ser la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom.

Tots són del mateix partit, però la presidenta mallorquina va posar Bauzá entre l'espasa i la paret amb dues decisions de coratge: primer va amollar a la premsa que d'ençà que Bauzá és president, el deute del Govern balear amb el Consell mallorquí s'ha incrementat en seixanta milions d'euros. Quasi res. I com que aquesta pressió no va obtenir el resultat esperat, va anunciar que l'any 2013 el Consell de Mallorca funcionaria amb uns pressupostos prorrogats. Açò, en una institució governada amb majoria absoluta per un sol partit, és una cosa mai vista. Bauzá es va veure obligat a negociar, i a afluixar: al final, concedia a Maria Salom una injecció milionària en concepte de bestreta, a l'espera de la nova llei de finançament dels consells insulars.

Però açò tenia un problema: hauria estat molt lleig que el Govern balear hagués ajudat la hisenda del Consell de Mallorca mentre mantenia tancada l'aixeta cap a Menorca i Eivissa, que tenen la caixa tant o més escurada que la mallorquina. Si els Consells de Menorca i d'Eivissa haguessin estat governats per altres partits, és previsible que Bauzá els hagués deixat a l'estacada. Però com que tots són del mateix partit no es podien tirar pedres damunt la pròpia taulada. Per açò, sense que els presidents menorquí i eivissenc haguessin fet res per guanyar-se les garroves, el Govern balear va organitzar una estratègia d'equilibri: vint-i-cinc milions d'euros anirien al Consell de Mallorca, i tres milions als altres dos consells. Quan el president Tadeo es va asseure a la reunió del Consell Financer Interinsular, el regal que li ha permès respirar tranquil i tancar amb equilibri el pressupost de 2012, ja estava decidit. Però qui havia escrit la carta als Reis havia estat la senyora Salom. Menorca i Eivissa, el que dèiem: de cul de bòtil, i encara gràcies.

I mentrestant, el regal de Reis que tothom esperava, el projecte estrella amb el qual Tadeo i el seu equip van guanyar les eleccions, no acaba d'arribar. Em referesc, és clar, a la famosa reforma del PTI. Durant els dos darrers anys de l'anterior legislatura, i no diguem ja durant la campanya electoral, en van prendre panxó d'insistir i corcar sempre amb la mateixa cançó: que l'economia de Menorca estava aturada per culpa del PTI, i que si ells guanyaven, en sis mesos tindrien una reforma aclarida que tornaria Menorca al camí del creixement. Però duen un any i mig, la reforma no arriba, i el recurs a l'herència rebuda del govern anterior ja comença a estar més gastat que els acudits d'en Jaimito. Aquí hi ha tema, però el que no tenc ja és espai: la setmana que ve en parlarem.