El valor de l'aigua

Açò però, no pareix que preocupi al Govern de les Illes balears, que ha decidit, de forma unilateral i sense previ debat, incrementar l'extracció d'aigua dels nostres aqüífers com una resposta a les demandes de l'agricultura i ramaderia intensiva.

Cultius com ara el blat d'indi, més propis d'altres climatologies amb majors pluviometries, l'intenten encaixar, en plena Mediterrània, a força d'intensificar les aportacions d'aigua mentre es redueixen les nostres reserves.

La fórmula legal ideada per incrementar les extraccions és una espècie de "butlla papal" mitjançant la qual el conseller d'Agricultura del Govern autonòmic -res se'n sap del d'aquí- podrà autoritzar nous pous sempre que l'estudi agronòmic adeqüi "les necessitats d'aigua al tipus de cultiu"; quan lo lògic, evidentment, seria establir les prioritats a l'inrevés, és a dir, adequar el tipus de cultiu a les quantitats d'aigua.

De moment la normativa estableix un increment, sobre el ja autoritzat, de quatre mil milions de litres a les Balears, quasi bé la meitat dels quals seran a l'illa de Menorca, ja que és aquí on tenim la major superfície agrària de totes les Illes.

I dos mil milions de litres d'extracció més cada any, són molts litres d'aigua per a una illa on els seus aqüífers no van precisament sobrats!

Tot just al contrari. Des del 2010 totes les masses d'aigua de la Unitat Hidrològica des Migjorn (que va des de llevant fins a ponent) estan catalogades com a zones vulnerables per contaminació de nitrats -amb greus problemes as Castell-, alhora que hi ha detectats, tant a Ciutadella com a Sant Lluís, espais puntuals de contaminació per clorurs com a conseqüència de la intrusió marina provocada per la disminució del nivell piezomètric dels aqüífers.

I és que l'augment de les extraccions d'aigua en el aqüífer és directament proporcional a la disminució de les reserves d'aigua, el que provoca un pitjor comportament d'aquestes. Amb una conseqüència lògica: l'augment de les extraccions d'aigua afavoreix l'entrada de clorurs -via salina- i augmenta la concentració de nitrats, perquè no es redueixen les aportacions d'aquests als aqüífers.

Així ho havíem entès a les Illes balears, on el Pla hidrològic -actualment en tramitació- preveu una lleugera reducció del consum d'aigua per al conjunt de l'agricultura i la ramaderia.

Així ho havien entès a l'Estat espanyol, on la Llei d'aigües -modificada aquest passat estiu- obliga, als aqüífers vulnerables per contaminació de nitrats -els nostres-, a l'aprovació i execució d'un programa de recuperació dels aqüífers.

Així ho varen entendre a la Unió Europea on la Directiva marc de l'aigua fixa, als estats membres, l'obligatorietat d'haver recuperat la qualitat dels seus aqüífers al 2015.
El Govern, però, ha decidit, per sorpresa de tothom, saltar-se totes les normatives existents, de totes les administracions existents. I enlloc de buscar respostes a les actuals problemàtiques, ha apostat per negar la realitat mentre decideix afavorir el consum a l'engròs.

Ha paralitzat la tramitació del Pla Hidrològic i ha ignorat les normatives de rang superior que emanen de l'Estat espanyol, mentre mira cap una altra banda quan se li recorden els mandats de la Unió Europa.

Per no tenir, pareix que no té ni interès en posar en marxa la dessaladora de Ciutadella. Una infraestructura que ben gestionada, no tan sols permetria descansar els nostres aqüífers reduint l'actual nivell d'extracció, sinó que fins i tot podria esdevenir una font de recàrrega per a la massa d'aigua de la zona de ponent.

Sí, ja sé de les dificultats d'aquesta crisi econòmica i de la importància d'altres qüestions molt més urgents, algunes d'elles fins i tot molt més importants.

Però si no perdem de vista el llarg termini, si entenem aquesta crisis com un brutal procés de canvi cap a una nova forma de funcionar on ara ens toca destriar les coses que decidim deixar pel camí i les que volem mantenir i millorar... A mi em queden pocs dubtes.

Sortir d'aquesta crisi econòmica amb uns aqüífers esgotats, amb un paisatge empobrit o amb els valors naturals devaluats, serà sortir-ne debilitats. Serà sortir-ne amb menor capacitat d'adaptació davant un futur que no sabem que ens depararà. Serà sortir-ne amb menys opcions per generar benestar entre la gent que visqui a Menorca.

I açò, per damunt de tot, és el que hauríem d'evitar.