Pensar amb els peus

Tal vegada perquè el cervell dels homínids es va desenvolupar quan ens vàrem aixecar sobre les dues cames, l'acte de passejar excita el raonament. No només això, els neurocientífics Frederick Gage i Hentiette van Pragg asseguren que caminar a bon pas estimula el creixement de noves neurones

Passejar és una forma diferent de cavil·lar seguint una tradició que es remunta almenys fins a Sòcrates qui per dialogar amb Fedre sobre la natura de l'ànima i de l'amor caminava a la vora del riu Ilisi. Al marxar seguim els passos dels filòsofs peripatètics i d'il·lustres pensadors i escriptors com Kant, Rousseau, Peguy, Woodsworth, Thoureau, Chatwin o Robert Walser, entre molts d'altres. Segurament, bona part de la seva obra es va forjar amb els peus i és possible que les idees i inspiracions que ens vénen quasi miraculosament al cap quan passegem s'originin de les que aquests i altres transeünts van deixar flotant pels camins.