Bernat Joan i Marí09/04/12 0:00
TW
0

La situació en què queden les illes Balears en aquests últims pressupostos generals de l'Estat és d'escàndol. Ja ens hem escandalitzat a bastament de les balances fiscals que tenim amb l'Estat, i continua sorprenent-me que, per damunt de tendències polítiques, no s'estigui treballant incansablement per aconseguir un Concert econòmic per a les nostres illes semblant al que tenen el País Basc i Navarra. Però la realitat és tossuda. Es veu que tenim una classe política que ja troba bé que l'Estat ens espoliï sistemàticament. Això es pot comprendre. No resulta tan fàcil de comprendre, emperò, perquè la gent fa confiança a unes forces polítiques majoritàries que accepten de bon grat l'espoli de l'Estat. Aquest fet destrossa la teoria que la gent, en general, es mou per la butxaca. Queda clar que mou molt més el nacionalisme que no la butxaca.

Les inversions de l'Estat a les illes Balears, en aquests darrers pressupostos generals, baixen un 58% sobre unes previsions inicials que ja eren prou magres. Una vegada més, les illes Balears queden a la coa de les inversions de l'Estat que ens espolia. Per cada mil habitants, a les Balears s'invertiran 128 euros. Comparem-ho amb un parell de comunitats dites autònomes que tenen balances fiscals favorables amb l'Estat (és a dir, que parteixen d'una situació més bona, en aquest aspecte, que no el nostre país). A Andalusia, per cada mil habitants, l'Estat invertirà 1.851,91 euros (és a dir, entre tretze i catorze vegades més que el que invertirà a les nostres illes). Galícia rebrà, per cada mil habitants, 1.706 euros. I la comunitat autònoma de Madrid obtendrà una mica menys del que obtenim nosaltres… multiplicat per deu!

Aquests pressupostos resulten completament abusius i discriminen d'una manera evident les Illes Balears. Això no és nou. Només uns pressupostos, a l'última etapa de n'Aznar, varen ser més desfavorables que aquests. Però els d'enguany, des del meu modest punt de vista, presenten encara una altra novetat: deuen ser il·legals. Per què ho afirm? Senzillament, perquè existeixen unes conseqüències pressupostàries derivades de la implementació del nou Estatut d'autonomia a les illes Balears i del Règim fiscal especial de les nostres illes. Segons aquestes implementacions, l'Estat hauria d'invertir enguany quatre-cents milions d'euros extra, que no es veuran per enlloc. Aquí no es reivindica el que es necessita, i a Madrid xiulen mentre miren cap a l'altre costat…

Sistemàticament, es posa la crisi econòmica com a excusa per a les retallades pressupostàries. Però no es pot posar la crisi com a excusa per distribuir la misèria d'una manera completament desequilibrada, injusta i lesiva per als interessos de determinades comunitats autònomes. Perquè la crisi pressupostària no escanya de manera equilibrada totes les comunitats autònomes, sinó que fa unes diferències més que evidents entre unes i altres.

Davant l'abús, les illes Balears haurien d'estar, metafòricament, en peu de guerra. Però hi estam tan acostumats, a l'abús per part de l'Estat, que ja el trobam com a consubstancial amb l'estructura del nostre país. Si no fos així, els sectors empresarials, les associacions de diversa casta i condició, els sindicats, i els ciutadans en general ja estarien exigint al govern de les Illes Balears una mica de dignitat i una mica de fermesa davant el govern de l'Estat.

Les illes Balears som les úniques illes de la Unió Europea que pagam més a l'Estat del que en rebem en forma d'inversions. Aquesta sola dada ja ens posaria en el rànquing de l'abús pressupostari. Per si la dada no fos suficient, n'hi ha una de més contundent: som a la coa de les inversions, comptant-hi tant les illes com la terra ferma. Sort que el govern de les Balears i el de Madrid se suposa que són "governs amics"!