Treballadors públics

El passat dimecres, dia 7 de setembre, apareix el següent titular: "Alaior será el primer ayuntamiento de Menorca que recortará la plantilla de personal por la crisis". Sé que el govern municipal té la responsabilitat i el deure de prendre les decisions que cregui més oportunes per a donar resposta a l'anàlisi que facin de la situació. En realitat, el que m'ha sorprès és el propi anunci d'una mesura futura. Aquest avís, per ell mateix, posa en marxa mecanismes perversos: a) el descrèdit gratuït dels treballadors públics; b) la pressió psicològica innecessària que es crea sobre el conjunt de la plantilla municipal; c) l'endegament de competència i desconfiança entre els mateixos treballadors. Em vull referir avui al discurs del descrèdit: " A les administracions sobra molta gent" o "una de les causes de la crisi és el tamany insostenible del sector públic". Aquestes idees tenen altres traduccions més a peu de carrer, extraordinàriament injustes per aquells treballadors del sector públic, ja siguin mestres, ja siguin policies, operaris de la brigada, administratius, etc. Aquells que, en un moment donat, som elegits per a representar una part de l'electorat en el conjunt de la representació, tenim el deure de fer pedagogia política sobre el paper i la importància dels treballadors públics davant el conjunt de la població, i tenim també el deure de projectar sobre els treballadors públics la importància del seu paper i la transcendència social del seu treball. Això no sempre es fa, i anuncis com el de la setmana passada són com a bombes de rellotgeria que arriben a explotar. En moltes ocasions, la tasca dels treballadors públics és millor o pitjor, no per les seves aptituds i actituds, sinó pel paper que tenen els responsables polítics de l'àrea, la capacitat de fixar objectius clars, de fixar prioritats, de planificar el treball en base als recursos humans reals. En dues ocasions he tingut l'oportunitat de veure'm a la taula de qui pren les decisions, quatre anys al Consell Insular i quatre anys a l'Ajuntament d'Alaior, i una de les més grans satisfaccions que me'n vaig endur d'aquestes experiències és l'alt grau de preparació, compromís, bona actitud, esforç i dedicació dels companys de feina. Hem evolucionat cap a un tipus de societat que demanda, de l'administració, cada vegada més serveis finalistes, serveis a les persones (atenció social, educació, cultura i esports, seguretat, etc), això implica que els recursos per a intervenir han de ser persones.