TW
0

Retorn al jardí
de l'àvia

"Només existeix un lloc com ègloga de Virgili, / sembrat a portal nou, càlida ciutadella, / on reposen llavors, palmeres, amors de ciutat vella, / i aquest lloc / de somni, de foc, / és el jardí de l'àvia, / catedral, mercat, arcàdia / on es succeeixen totes les meravelles del gloriós idil·li."

Si bastés una paraula tota sola / per invocar un retorn, / un només, / tots ens inflaríem la boca de mots un darrere l'altre. / Reclamaríem així l'antic reialme on tornar de veres, / de bell nou, una altra vegada, / i fer que l'estiu fos més estiu / precisament perquè et teníem i visitàvem. / Ja veus, pensar que un simple parxís ens acosta / a la condició divina de la teva essència, al teu caminar lent i a poc a poc, / amb la calma de qui té tot el temps del món de la seva banda, / poruga de mena amb orfidals a punta pala quan despuntaven / els primers trons i llamps, i tu desendollant la casa, deixant-la a / fosques de veres per evitar una supremacia de foc i curtcircuits, / el teu balancí com una trona, una illa de petites felicitats / confabulades a cada balanceig, tu al costat del foc / o a la terrassa, fent una becada o dues o tres / o totes les que facin falta, / les teves Hola!'s i Lecturas, les teves misses de diumenge, els teus precs / on sempre ens tenies en compte tot i que en nosaltres Déu sempre / ha estat més un concepte que no pas una carn encarnada, / o riure recordant tots aquells moments / en què reies / desbutzant-te per celebrar el riure en si mateix / com una ofrena sagrada. / Tot i això / sabem que aquesta pedra que se'ns incrusta al pit, / que fa aquest bony aquí que ens dificulta el respirar, / no es pot calmar amb un grapat de renúncies / ni de condols. / I per dir-ho clar, Àvia, / que des de ja mateix t'estam enyorant tant / que és molt possible que rebentem per la pena. / Però no, / em nego a creure que sols has estat una presència que ha deixat de ser-hi, / perquè hi ets i seguiràs aquí / des del mateix moment / que seguim inventant racons i mots i paraules i records / per batejar aquest retorn del teu ser-hi sempre / com una fecunda estirp de nissaga infinita.

Jaume C. Pons Alorda
Ciutadella

A su majestad el rey Melchor
Al paso por la Residencia Geriátrica del señor Botella bajo las ropas del señor Melchor, me decido a escribirle mi carta a los reyes magos,
Querido rey Melchor: Como he sido muy buena, y creo podrá comprobarlo, he pensado en pedirle algún regalo especial, ninguno de ellos nuevo, me conformo con cosas que un día tuve y hoy ya perdí, es decir, quiero regalos reciclados, no malgastemos recursos.

Quiero recuperar a mis compañeros, esos que venían a pasar unos meses con nosotros para cubrir vacaciones o bajas. Los echamos en falta y mucho. Además engrosan las colas del paro que cada vez son más largas, cómo nos duele, con lo que aquí les necesitamos. También me gustaría recuperar esa parte de mi nómina que perdí cuando se prolongó nuestra jornada, de verdad, la necesito. Pero no se confunda su majestad, aunque esté en esta lista, esto no es un regalo, que yo ya me lo gano.

Me gustaría poder planificar mi vida y la de mi familia, para ello necesito unas palabras "tranquilos chicos vuestros puestos no peligran, sois necesarios".
Podría pedir muchas cosas pero no quisiera abusar. Quisiera tener una plaza de aparcamiento cerca de mi puesto de trabajo, chiquitita, mi coche es un utilitario.

A lo mejor podría compartir la suya, esa que dicen que posee en la plaza de la Conquesta. ¿Qué le parece días alternos? Y sin más me despido, no sin pedirle disculpas por el estado de los zapatos que puse para ustedes en mi ventana, pero tenga en cuenta que la empresa no los paga ya hace unos cuantos años.

Deseándoles lo mejor, sabiendo que la magia puede ser buena o mala, espero que la suya se llene de bondad y nos reparta eso que merecemos.
P.D. En mi casa, este año los Reyes, como antaño, vendrán pobres. Les faltó la paga extraordinaria.

Cristina Mas Corrales
Trabajadora municipal
Mahón