Cartas de los lectores

Hace unos años le fue diagnosticado un cáncer a nuestro hijo, por lo cual se nos derivó a Son Dureta para recibir tratamiento.

En aquellos momentos en los que parecía que todas las puertas se cerraban, se nos abrió una "ASPANOB" que nos ofreció apoyo psicológico y moral, proporcionándonos un piso para poder estar el tiempo necesario que durara el tratamiento y brindándonos el mismo para poder alojarnos en las pertinentes revisiones pautadas después del tratamiento.

ASPANOB fue nuestra casa, familia, hogar, etc. Lo fue todo.

No sé qué hubiera sido de no poder contar con ellos, pues el gasto de estancia que precede a un tratamiento de quimioterapia es enorme (desplazamientos, ausencia y perdida del trabajo, apoyo psicológico y moral, apoyo escolar, y cómo no, entretenimiento y ocio para hacer más llevadera la estancia en los niños debido a su enfermedad.

No entiendo lo absurdo del Govern y Consell en no pagar las subvenciones a ASPANOB.

¿Qué hubiera sido de nosotros sin ellos?

Ruego mediten los responsables, igual en un futuro no muy lejano se encuentren en una situación similar. De ser así. ¿Cómo actuarían?

Esperemos que recapaciten y eviten que ASPANOB tenga que cerrar.

Un cordial saludo.

Familia González - Escudero
Maó

Fomento también rima con esperpento

Muy poco, poquísimo ha durado al ministerio de Fomento su disposición para resolver la problemática balear del transporte aéreo en las islas menores. Justo el tiempo que ha tardado la Sra. Ministra en recoger algunos titulares mediáticos en la prensa para apaciguar ánimos ciudadanos y salvar su palmito.

A tenor de las noticias que llegan desde Madrid, léase, la disminución del dinero a emplear para los descuentos de residentes, la subida de las tasas de los aeropuertos, la subida automática de un euro en los billetes y otras tantas que parece ser se nos irá desvelando, da la impresión que la OSP anunciada va a llegar en el próximo otoño como la mona del refrán, vestida de seda pero igual de mona.

De momento todos los vuelos se encarecen y se encarecerán más con todas esas medidas. El ciudadano, como espectador en este espectáculo, del arte del birlibirloque, atiende atónito al numerito de la Ministra, que si tuviera un mínimo de pudor político, habría bajado y no subido las tasas aeroportuarias de Menorca, sabiendo de la insostenible situación tarifaria de los billetes de avión en esta isla. Es un absurdo desatino, un esperpento la actuación del ministerio de Fomento en todo este asunto. Trata a los menorquines de infantiloides ciudadanos, anunciando por un lado sensibilización hacia ellos, y por otro actuando abiertamente en su contra.

Estamos hartos, Sra. Ana Pastor, de las palabras que no se sustentan con los hechos. Y más, mucho más en los tiempos que corren. Entérese de una vez por todas lo que esta isla necesita y quiere de su ministerio. Lea conmigo alto y claro.

Para las conexiones con la Península en periodo invernal y no solo con Madrid, una Obligación de Servicio Público a precio económico, que no sea un remiendo.
Para las conexiones interislas una tarifa de 30 euros, como la que en su día adelantó a toda plana el propio Sr. Rajoy.

Y para ambas, unas tarifas planas y universales. Que en buen castellano significa un precio único e igual para todos. Recuerde que aquí vivimos prácticamente del turismo. No queremos que con medidas distintas, mate Ud. a la única gallina del corral que todavía pone huevos para casi todos. Deje de jugar con nosotros alumbrando noticias del tipo, sí pero no, sino todo lo contrario. Atienda nuestras justas demandas.

Una ministra se puede equivocar en sus apreciaciones, todo un pueblo no.

Jordi Viola
Plataforma el Transport Aeri Ofega Menorca

Suport als centres educatius

Escoltes de Menorca ha celebrat el seu 40è aniversari. Molts anys abans ja hi havia hagut escoltes a Menorca. Des de sempre, i fent referència a uns dels tres eixos de l'Escoltisme –l'Eix País– per a nosaltres és un deure estimar el lloc on ens ha tocat viure. Avui aquí, demà, qui sap a on. Els escoltes estimam i treballam per la conservació de la cultura, i la llengua de cada país, de cada comunitat, de cada territori, és un dels elements més importants del patrimoni de cada cultura.

La nostra cultura, i la llengua d'una manera especial, és un llegat que ens han transmès els nostres avantpassats des de fa centenars d'anys, transmesa sobretot de pares i mares a fills i filles, i també gràcies a la feina impressionant de persones com el menorquí Francesc de Borja Moll, o el seu mestre, Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda, de qui enguany es celebra el 150è aniversari del naixement. Tots dos van construir el monument que és el Diccionari Català-Valencià-Balear, que recull i transmet aquelles paraules tan polides que surten de la nostra boca i que ens permeten expressar d'una manera única la nostra vida en aquest tros de món.

Anys enrere (i encara algú avui en dia), a la nostra llengua se li deia "xerrar en pla". També li deim rallar en menorquí. És la nostra manera de rallar una llengua que ens uneix als parlants de la resta de les Illes Balears, del País Valencià, de Catalunya, de l'Alguer de Sardenya i del Rosselló francès. En tots aquests territoris parlam una mateixa llengua, amb diversitat d'accents, de paraules i de música, però al cap i a la fi una llengua que ens agermana. Tenim, com qualsevol llengua normal, l'anomenat català estàndard per als usos formals i cultes, i que ens permet compartir mitjans de comunicació, literatura, etc. Però el patrimoni més gran és el que té d'únic cada parla, cada forma dialectal, no per separar, sinó precisament per enriquir un patrimoni immaterial que és de tots. Quina diferència hi ha entre açò i el que succeeix amb el castellà? També els parlants de la llengua castellana s'enorgulleixen de tenir una llengua literària que ha donat grans obres, i al mateix temps una gran diversitat interna: a La Mancha, a Andalusia, a les Canàries, a Amèrica Llatina... la música del castellà és diversa, però tot suma i enriqueix la llengua compartida.

Fa uns dies alguns centres educatius han col·locat un floc com a símbol de la nostra cultura, amb els colors de la senyera, la quadribarrada de l'antiga Corona d'Aragó. El motiu d'aquest floc, com s'ha explicat, és expressar la protesta per la reforma que es vol fer en l'educació, marginant la llengua dels nostres avantpassats i donant preferència a una llengua, la castellana, que no deixa de ser d'aquí, i que tanmateix mai no s'ha deixat d'ensenyar ni s'ha impedit que s'emprés. Aquesta reforma de l'educació, si acaba duent-se a terme, obligarà, ara que no hi ha doblers, a fer una gran inversió per adaptar i ajustar els espais, els materials i la metodologia educativa.

Per què s'ha de tornar enrere i crear un problema allà on no n'hi havia cap? Per què volen dividir la població? Per què gasten doblers en coses innecessàries? Quan falten doblers per totes bandes, sobretot en educació i sanitat "pilars bàsics per a una societat de futur", per què els polítics han d'imposar el tipus d'educació que s'ha de fer a les escoles, al marge del professorat, que ho coneix de manera directa i s'oposa globalment a aquest tipus de mesures? Sembla clar que es pretén actuar per satisfer determinats interessos, i no sembla que aquests siguin el benefici dels alumnes.

El passat divendres 23 de març, l'Assemblea d'Escoltes de Menorca va aprovar per unanimitat que aquesta entitat, junt amb tots els seus Agrupaments locals, dóna suport als centres educatius de Menorca perquè puguin continuar ensenyant en la nostra llengua de manera integradora, i s'oposa a que s'estableixi un règim bilingüe que separi l'alumnat. Les matèries que s'han de fer en castellà, en anglès o en altres llengües s'han de continuar fent, però sempre sense marginalitzar la llengua catalana i sense dividir la comunitat educativa.

Alguns Agrupaments, en els propers dies, penjaran un floc a les façanes dels seus caus, com a mostra visible d'aquest suport als centres educatius.

No es tracta d'etiquetar cap idea, cap posició, cap persona. Com sempre hem dit, dintre de l'Escoltisme hi cap gent d'ideologies molt diferents. El que feim és treballar pel bé comú, pel bé de la societat, essent sempre crítics i constructius amb nosaltres mateixos, i manifestant en públic allò que consideram que mereix una paraula nostra.

Sempre Apunt
Escoltes de Menorca