TW
0

El dia primer d'abril té encara un color especial. Si te'n recordes, saps que algú et voldrà enganar i et poses a la defensiva. Ho ferà per tradició cultural, per la satisfacció de ser un poc diferent i pensar que un dia erem anglesos i que no feia falta estudiar l'idioma dels britànics. Una comoditat que la història ens va pendre. Com tot a la vida, es pot enganar amb estil o amb mal gust.

Noticias relacionadas

L'enganada que vam publicar al diari dijous passat era de les primeres. Un calamar que havia patit mutacions al port de Maó, transformat en "calamardo", un problema biològic que es podria resoldre amb la sempre eficaç posidònia i tot un seguit de simpàtiques reaccions inventades, eren la salsa d'un article excel·lent. Tenia la capacitat de provocar un somriure. L'any passat, l'ex batle d'Es Mercadal, Ramon Orfila, també va col·laborar en el dia d'enganar a Televisió Menorquina. Amb una foto d'Obama a la taula del seu despatx i una carta de Hillary Clinton, ens va fer creure que el president nordamericà podria venir a les tertúlies a la fresca del municipi. Vam riure una estona.

En els mitjans de comunicació manca la creació d'il·lusió i hi sobra molta crítica destructiva, recreació en les coses negatives, la potenciació de tot allò que mostra una societat que ha perdut massa coses pel camí. I així arriba que la societat s'assembla a la que surt en els mitjans.