El pas per Menorca de Leonor Ferrer i Girabau

Hi ha històries fascinants; persones que per la seva activitat professional i actitud cívica han contribuït notablement al progrés de la societat, però la seva aportació no se’ls hi ha reconegut fins molts decennis després de la seva mort. És el cas de Leonor Ferrer i Girabau. Va ser mestra i delineant, professions que exercí durant bona part dels 46 anys de treball, primer a Catalunya (com a delineant) i al final de la seva vida activa a les Balears (com a mestra). A més d’ésser un exemple molt important per haver estat la primera dona delineant a Espanya i responsable de departaments tècnics fins aleshores reservats exclusivament als homes, la seva dedicació social en favor de la promoció de la dona l’assenyala com una figura que cal tenir present en la llarga lluita pel progrés de la societat.

Amb motiu del 150 aniversari del naixement de Leonor Ferrer, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (en endavant ICGC), entitat científica i tècnica molt reconeguda per tots els professionals que tractem temes territorials, li dedica una interessant exposició al Palau Robert de Barcelona, que pot visitar-se fins al 2 de febrer d’enguany. Un article anterior de Noèlia Ramos Espinosa, Comissària de l’exposició i cap de la Unitat de Cartoteca de l’ICGC, a la revista des Mercadal (Xerra i Xala, núm. 107, 2022) donava una primera i valuosa informació de Leonor Ferrer, que va acabar la seva vida professional com a mestra al nostre poble a la fi del 1943. Amb el present article es pretén donar informació de les activitats de Ferrer, dels treballs fins ara efectuats i començar a estudiar i valorar el poc conegut pas d’aquesta singular personalitat per l’escola des Mercadal. Les principals dades i totes les imatges d’aquest article provenen de l’exposició de l’ICGC que ha autoritzat la seva reproducció.

L’exposició i l’article abans esmentats han estat possibles gràcies a un fet que també cal ressaltar: la família de Leonor Ferrer va guardar tots els seus documents i els ha dipositat recentment en una entitat pública, l’ICGC, que ara els ha donat a conèixer a tota la societat. La preservació d’aquest patrimoni escrit i gràfic per particulars i la difusió social posterior per l’entitat pública que els custodia, mereixen ser reconeguts com a molt bones pràctiques pel millor coneixement de la nostra societat.

La formació i la promoció social de les dones

A l’entrada de l’exposició «Leonor Ferrer. Una vida entre línies» es qualifica resumidament la seva intensa activitat professional i cívica (amb el risc de sintetitzar en excés la riquesa de tota una vida), com: delineant, mestra, artista, feminista, col·leccionista.

Leonor va néixer el 17 de juny de 1874 i va viure els primers anys al popular barri del Poble Sec de Barcelona. Era filla de Joan Ferrer, ferrer també de professió, i Francesca Girabau. El 1897 va obtenir la titulació de mestra superior, el 1898 la de taquígrafa i en el mateix any va guanyar amb un primer lloc la plaça de telefonista a la Sociedad General de Teléfonos. Aviat va passar a ser, gràcies als seus coneixements i habilitats en dibuix, ajudant de delineant. Fins aquí havia mostrat voluntat de treball independent i professional, guanyat exclusivament amb el seu esforç personal.

Però poc després ja va manifestar la seva actitud d’anar més lluny i trencar els murs imposats a les dones: es forma com a delineant a l’Escola de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, on obté el 1905 el primer títol atorgat a una dona en aquesta professió, després d’estudiar dibuix tècnic, topografia, trigonometria i geometria. Amb aquesta titulació i, segur que per mèrits propis, passà a ser la responsable del departament de dibuix i delineació tècnica de la companyia telefònica. Amb el temps va dirigir un equip tècnic on arribaren a treballar sis homes i sis dones, equip paritari, del que es pot intuir va ser format en base la seva concepció de promoció del treball femení. El 1924 es va integrar a la nova Compañía Telefónica Nacional de España que va absorbir les diferents companyies existents fins aquell moment. (El 2024 ha estat any d’aniversaris tècnics -creiem que alguns molt menys explicats del que es mereixen- doncs a més dels 150 anys de Leonor Ferrer, ha estat el centenari de la ràdio, de la xarxa única de telèfons gestionada per una sola companyia i de la creació del metro de Barcelona, entre els més importants).

La labor tècnica de Ferrer a les companyies de telèfons va ser notable com mostren els plànols, dibuixos i mapes conservats a l’ICGC i exhibits a l’exposició. No es coneixen els motius, però l’any 1931 se la dona de baixa a la Telefónica i poc després es presenta a la borsa de treball dels mestres nacionals, obtenint plaça el 1936 a Búger (Mallorca).

Durant el seu llarg període professional com a delineant s’ha de destacar també altres activitats importants: va donar classes de delineació per a dones a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de les Dones (creat el 1909 per promoure la incorporació femenina al treball); va crear l’Academia de Delineación para Señoritas al domicili on havia nascut al Poble Sec; es va incorporar a la Asociación Española de Delineantes i al Sindicat General de Tècnics de Catalunya.

El seu treball tècnic professional durant 33 anys el va combinar amb un conjunt d’activitats artístiques pròpies (tocava guitarra i piano), de gran lectora i de formació i promoció de la dona. Va ser una pionera del feminisme, tant de paraula (actitud no gens habitual a l’època) com d’obra (encara molt més difícil i compromesa). Al costat d’altres dones que destacaven en diversos camps artístics va demanar i promoure a través d’una comissió que l’ajuntament dediqués un reconeixement públic per primer cop a una pintora de Barcelona, la seva amiga Pepita Teixidor. Ho aconseguiren al Parc de la Ciutadella (com mostra la imatge adjunta) amb un monument que perdura. També va promocionar, amb les germanes Teresa i Josefina Torrens, el Club Femení i d’Esports de Barcelona fundat el 1928. Finalment, entre aquestes altres activitats externes al seu treball i a les aficions artístiques, destaca la labor com a col·leccionista de mapes, dels que l’exposició mostra una bona selecció.

Mestra as Mercadal

Poc després de deixar definitivament el treball tècnic de delineant, Leonor Ferrer demana incorporar-se a la labor de mestra. En l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona devia relacionar-se amb Rosa Sensat, directora pedagògica d’aquesta entitat i de la que segur va adquirir idees i conceptes avançats per millorar l’ensenyament. El 1936 obtingué plaça a Búger a Mallorca i al cap de poc es traslladà a l’Escola Nostra Senyora del Pilar de Formentera, d’on conservarà un afectuós escrit de record dels seus alumnes. Per últim, va ser destinada as Mercadal on exercirà poc després d’acabada la Guerra Civil. As Mercadal va rebre l’avís de la jubilació als seus 69 anys. Intentà continuar com a mestra a les Balears, enviant una sol·licitud en què manifestava el seu interès a treballar en qualsevol escola. La seva proposta no va ser acceptada. Finalment, es retirà a Sant Antoni de Vilamajor (Barcelona) on va morir el 1960.

As Mercadal va exercir com a mestra entre octubre de 1939 i 31 de desembre de 1943. Analitzant la trajectòria de Leonor Ferrer es podria afirmar sense massa por a equivocar-se -encara que de moment no es pugui demostrar plenament- que devia ser una excel·lent mestra que va deixar bon record, àmplia formació i una petjada cultural i cívica important entre els seus alumnes. Només disposem actualment d’uns pocs escrits i dues fotografies de la mestra Leonor as Mercadal, fotografies que publiquem a continuació. La seva vida bé mereix un treball de recerca i reconeixement del seu pas pes Mercadal en una època dura i difícil. Les persones -de més de 90 anys avui- que la van conèixer i van rebre el seu mestratge, si disposen de documents i d’altres fotografies o tenen alguna informació a través de familiars, ens ho poden comunicar per així anar completant el coneixement d’una personalitat avançada a la seva època.

Finalment, una informació i una consideració. Informació: arran de l’exposició del Palau Robert i a proposta de l’ICGC, l’Ajuntament de Barcelona ha donat el nom d’un carrer del Poble Sec a Leonor Ferrer i Girabau. Consideració: no coneixem carrers ni places amb noms de dona as Mercadal (ni tampoc a Maó o Ciutadella, a part d’algunes santes); pot ser ara el moment de dedicar un reconeixement a una persona que va acabar aquí una vida professional i una activitat cívica exemplar al servei del progrés de les dones i de la societat.

alemany45@gmail.com