"Jo vaig rellevar el meu pare i el meu fill continua la tradició"

D'ençà quant, la vostra família és portadora del sant Sepulcre a la processó del Divendres Sant, la del Sant Enterrament?
Entre tot, fa uns 72 anys que som portadors del sant Sepulcre. El meu pare ho fa ver al llarg de 24 anys, jo el vaig rellevar i vaig seguir fent-ho 45 més, i ara és el meu fill Joan que en fa tres que segueix amb aquest tradició.

A vosaltres, a la família Martí, qui us va traspassar aquest ofici de portador?
Van ser uns cosins del meu pare, la família Piris, ells es van traslladar a viure a Maó i van oferir-li al meu pare, amb la condició que si un dia ells volien seguir portant el sant Sepulcre, no tenia que haver-hi cap impediment, i fins el dia d'avui.

Els altres tres portadors també ho són per herència familiar?
Exactament, i els de la família d'en Joan de Santa Teresa, d'aquest va passar al seu germà Josep (Peter), aquest al seu fill, i ara hi ha un cosí seu, en Joan Carlos, que fa anys que viu a Ciutadella. En Toni Pons, ho ha rebut del seu sogre, en Guiem, també va ser portador el seu germà Vicent, i ells ho varen rebre d'una família que va emigrar a Alaior. El quart, és en Miquel Marquès que rellevar el seu pare, ells ja fa anys que són portadors.

Quina és la vostra tasca, a més de la de portar el sant Sepulcre a la processó del sant Enterrament?.
Nosaltres tenim ànsia de guarnir l'interior del sepulcre i adobar qualsevol desperfecte que pugui tenir, i ho treim tot de la nostra butxaca. Per adornar-lo, hi posem mosqueta i gladiols. L'exterior del sepulcre, hi ha més gent que ajuda a guarnir-lo. El matí de la vigília de Pasqua, després de retornar el sant Sepulcre a l'església de sant Bartomeu, ens repartim en parts iguals, els gladiols i la mosqueta. Pel que fa a mi, sempre he posat un tros de mosqueta en els tractors (quan feia feina), i en el cotxe, i mai he perillat, el meu fill també ho fa.

Alguna anècdota?
Potser la més important sigui que el sepulcre que treim a la processó és de l'església de Sant Francesc, i pertany a una de les seves confraries. Això és degut a que el pertanyia a la parròquia de Ferreries, es va cremar, cap allà finals dels anys 60; hi havia de rector en Cristòfol Vidal, la proximitat de la Setmana Santa va obligar trobar una solució, i va ser el pare d'en Tomeu Febrer qui va localitzar aquest sepulcre, que no sortia a la processó de Maó, i una volta els confrares de Sant Francesc, propietaris del mateix, van decidir que el podíem emprar, no s'ha mogut més d'aquí, això sí, hi ha un paper, guardat a la rectoria, que deixa ben clar que és propietat de dita confraria, i si un dia el volen, l'hem de retornar.
Per acabar, una altra anècdota. Una família de Ferreries va fer una promesa, era en temps del senyor Guiem, que si es solucionava un problema que tenien, un d'ells seria portador, però no va poder ser perquè ningú els va cedir el seu lloc.