Ranxeres i nostàlgia amb Joana Pons al Teatre Principal

Sembla una cosa excepcional aquí la música de ranxeres, per açò, l'acollida al Teatre Principal de Maó, dijous passat, «va ser una cosa inesperada», afirma Joana Pons. Menorca demostrava una grandíssima afició a aquest gènere musical. De fet, Joana Pons ja deia des de feia temps als seus companys de formació, Javier Camps i Toni Sintes, que en volia fer un disc. 17 ranxeres seleccionades per tots tres i que formen part del nostre passat musical; primer, perquè molts menorquins van emigrar i van portar aquestes cançons, i segon, perquè s'escoltaven a la ràdio d'anys enrere. Una especialment li toca de prop a ella, «La del rebozo blanco», sobre les penes que portem dintre. Joana Pons va perdre un fill fa 20 anys. «En aquell moment, em vaig aferrar a la música, diu Joana Pons, com si fos una medicina, un manà». Mai millor dit, si tenim en compte l'origen de la paraula. Potser és per això que va ser especialment emocionant aquesta interpretació.