La veu de l'Illa a la Setmana del Llibre

El director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Francesc Rotger, moderà la conversa de Maite Salord amb els escriptors mallorquins Pilar Arnau i Antoni Tugores. La vicepresidenta del Consell recordà el procés d'escriptura de «L'alè de les centres» (Editorial Arrela): «És una novel·la molt especial, és la primera que vaig escriure però la darrera que he publicat, sempre l'he tinguda allà esperant, ha estat molt complicada d'escriure».

L'argument reconstrueix la història familiar a partir dels anys 20 de Dèlia Escandell, entre Mallorca i Menorca, des del barri de Son Espanyolet a Palma. «És una lectura global del que va suposar la Guerra Civil perquè hi surten les tres illes, Mallorca, Menorca i Eivissa», digué Salord, qui assegurà que «les ferides de la guerra i la postguerra no s'han tancat, hi ha víctimes que han patit una doble mort, per això la literatura permet que la veu dels silenciats torni a sortir».

Salord declarà que «es tracta d'un relat familiar que mai no em van explicar, vaig estirar els fils d'una història desconeguda però, al mateix temps, molt propera», i matisà que «és una narració dura, plena d'amor i dignitat». El moderador destacà al públic de Barcelona que «Cris Juanico va composar una cançó després de llegir el darrer capítol del llibre».

El procés creatiu

Al debat sobre la creació literària des de les Illes, Pau Faner explicà que «quan vaig començar a escriure, feia 60 anys que ningú no publicava a Menorca, vaig començar a presentar-me a premis, vaig conèixer gent com Francesc de Borja Moll i Josep Maria Llompart», i contà que «a Menorca estava tot sol, ara ja n'hi ha uns quants d'escriptors destacats». Faner, acompanyat pels escriptors mallorquins Sebastià Bennasar i Sebastià Perelló, la formenterenca Maria Teresa Ferrer i l'eivissenca Nora Albert, recordà que «en dèiem rallar pla al fet de parlar la llengua del poble, que era el català».

L'autor de «L'amor del capità Gavina» (Editorial Meteora), inspirada en la vida de Jordi Farragut, en la Menorca britànica, confessà que «al principi, em deien que escrivia novel·les claustrofòbiques, perquè només sortia Menorca, després vaig omplir-les d'escenaris», i assegurà que «per a un autor menorquí, arribar a Barcelona era un frontera, encara ho és una mica».