Què és el Moviment de Pobles en Transició?

Menorca depèn, quasi íntegrament, de l'energia importada de fora. Això vol dir, que quan arrenquem el nostre cotxe, ens dutxem amb aigua calenta, encenem la televisió, posem la calefacció, etc., s'està consumint petroli o gas natural. Però la nostra dependència d'aquests combustibles no acaba aquí ni molt menys. El 98 per cent del consum d'aliments, si no més, l'ús d'articles com a roba, medicaments, mobles, electrodomèstics, ordinadors, mòbils, etc., prové de fora de Menorca i, per tant, depenen directa o indirectament d'aquest consum. En realitat, si ens parem a pensar per un moment sobre aquest nivell de dependència que tenim cap als combustibles fòssils, ens resultaria difícil trobar algun producte o servei que no estigui vinculat directa o indirectament amb ells.

I la pregunta que ens fem és molt simple i clara: què passarà quan aquesta energia sigui prou cara com perquè els ciutadans no puguem pagar-la? Què passarà amb els preus dels productes que consumim quan s'encareixi el preu dels combustibles fòssils? Quines alternatives, recursos i capacitats tindrem per respondre enfront d'un panorama tan desolador?

Tot això es tradueix a una tasca bàsica. Des de les iniciatives de Pobles en Transició es promou la implicació d'homes i dones en el desenvolupament de projectes locals sostenibles, és a dir, s'anima a la creació de comunitats més autosuficients i capaces, per tant, de satisfer les seves necessitats sense comprometre les oportunitats de les generacions futures. Un àrea de treball important és l'alimentació. Així, d'aquesta manera, es promou la producció i el consum de productes ecològics locals, creant cooperatives de consum, horts urbans i comunitaris, etc. Amb la finalitat d'aconseguir una menor dependència energètica, es desenvolupen sistemes de reducció del consum i aprofitament dels recursos alternatius com són l'energia eòlica, solar, biomassa, etc. També està dirigida a la promoció de projectes que fomentin i facilitin l'intercanvi de béns i serveis a través de sistemes com una moneda local, barata, banc del temps, facilitant d'aquesta manera l'economia de les famílies més enllà del crèdit bancari. Però, les iniciatives de Transició no acaben aquí. Abasten totes les diferents àrees en les quals la vida en societat es dóna, és a dir, educació, salut, habitatge, transport, residus, informació, espiritualitat, etc.

La clau del moviment es troba en no esperar que el canvi ho realitzin els polítics, doncs podria ser massa tarda. D'altra banda, centrar exclusivament el canvi en un mateix, en la seva llar, seria insuficient. Però, no obstant això, agrupant-se, unint-se en una interdependència positiva entre els individus de les diferents comunitats (ciutats, pobles, barris, urbanitzacions, etc.) és el que ens permetrà aconseguir una major resiliència. Per tant, es tracta de la transició d'un sistema econòmic, polític i social en declivi, que cada vegada disposa de menys recursos per mantenir l'estat de benestar promès, a una nova forma d'entendre la relació entre les persones i el seu entorn natural, on prevalgui el ben comú per sobre dels interessos partidistes d'uns pocs. Es tracta de la transició de l'individualisme al poder de la comunitat, als seus coneixements, a les seves habilitats i mestratges, on junts, tots, aconseguim un major grau d'harmonia i satisfacció en les nostres vides.