"No vull convertir-me en cap dels directors que admiro"

Com s'enfronta a un repte com el de dirigir un jove cineasta com vostè?
Com? Doncs amb un parell de "collons", si se'm permet l'expressió, i amb ganes, i amb força i amb molt d'optimisme. S'ha de ser positiu davant de tot, ser fidel a les idees d'un mateix. Fer una pel·lícula no és fàcil, t'hi trobes impediments per tots els llocs, i no només financers. Hi ha molts companys i amics que diuen que sóc poc realista només pel fet de llançar-me al buit amb els tipus de projectes que faig. Però així funciona aquest món. Una pel·lícula comença essent un buit, una idea vaga que un dia se't passa pel cap, un full en blanc. Només tu decideixes si donar-li forma a la idea o si la vols deixar a les golfes.

Expliqui'ns el seu proper projecte que rodarà aquest estiu a Menorca.
Es titula "Jack & Sally". Està ambientat en una situació catastròfica en la que l'espècie humana trobarà la fi quan un meteorit col·lisioni contra el planeta. Dit així, a un li venen al cap una sèrie de pel·lícules molt dolentes com ara "Armageddon" o "Deep Impact". Però no té res a veure amb aquest tipus de cinema. Em vaig preguntar què és el que realment farien les persones davant d'una situació així: perdrien l'esperança per viure? Intentarien trobar-hi un remei? Seguirien com si no passés res? Com aprofitarien el temps que els queda? M'he centrat en una parella, un noi i una noia joves, enamorats, amb tota la vida pel davant i plens de glòria. La pel·lícula és una espècie de road movie que narra els canvis emocionals del Jack i la Sally fins l'últim dia que viuran. Un retrat de les relacions humanes, es podria dir...

Quin serà el repartiment?
A la història només hi apareixen dos personatges. L'Olivia Delkan serà l'actriu principal. Ara mateix es troba acabant el seu primer curs d'interpretació a Nova York. L'estiu passat varem treballar junts en un curtmetratge i he de dir que és una actriu realment excepcional, té molt talent i una gran capacitat per transmetre emocions. Durant el rodatge anterior, feia que se'm poses la pell de gallina. L'altre actor sóc jo.

On té previst presentar "Jack & Sally"?
Som una mica ambiciosos amb aquest projecte. El volem presentar, entre altres, a Sitges, Cannes o San Sebastián. Si no ens l'acceptem, ja pensarem en altres tipus de festivals de menys renom. La pel·lícula es filmarà en anglès per dues raons: la primera per la necessitat narrativa de la història, i la segona perquè ens facilitarà l'accés a festivals d'arreu del món.

Fa curtmetratges per l'actual manca de recursos?
Faig curtmetratges per dir el que penso, igual que amb els relats i poemes que escric. Hi ha moltes coses de les que parlar, sobretot amb els temps que corren. També hi ha la decisió d'intentar canvia el món cinematogràfic espanyol: un circ ambulant ple de pallassos als que els hi agrada passejar per hotels cars, estores vermelles i festes colossals. El cinema s'està prostituint de cada vegada més, la gent no s'ho pren seriosament. Va començar essent un medi d'expressió en què els cineastes posàvem la pell a la graella, on expressaven les seves necessitats.

M'agradaria viure del cinema,
però no confio en que ocorri.
Encara som feliç sent pobre,
ja veurem com acaba la cosa...

Creu en la fórmula del micromecenatge?
M'agradaria que funcionés tan bé com diuen que funciona. Ho he intentat varis cops, però a cada pas et van posant més i més traves. No és fàcil aconseguir ajuda en el món del cinema.

S'estima més dirigir o interpretar?
La veritat, dirigir. El que passa és que em costa bastant trobar actors masculins bons, i per aquesta mateixa raó acabo essent jo el protagonista de la majoria de les meves històries. Això fa que tot es torni bastant surrealista durant els rodatges. Quan un mescla ficció i realitat, de vegades li costa distingir en quin dels dos mons es troba.

Li agradaria poder arribar a viure del cinema?
M'agradaria, tot hi que no confio gaire en que això ocorri. Per ara, és una cosa de la que disfruto sense rebre cap tipus de benefici econòmic. Encara sóc feliç sent pobre. Ja veurem com acaba la cosa...

Quin és el seu director fetitxe?
No en tinc cap, no em vull aferrar gaire als directors. Quan en descobreixo un de nou, em miro totes les seves pel·lícules, les estudio d'una forma gairebé obsessiva i llavors els deixo anar. Aprenc d'ells, però no vull convertir-me en cap dels directors que admiro. Vull fer les coses a la meva manera. Un dels directors actuals que trobo més interessants és Steve McQueen, només té dos llargmetratges, atrevits, amb força, la seva carrera apunta molt alt si la societat és capaç d'acceptar-lo.

Acabi la frase: "El cinema és..."
És el que m'acaba consumint dia a dia, és el que em dóna vida, és el que fa que em mogui d'un lloc a un altre sense saber mai on arribaré. I això és el que m'agrada, no saber on arribaré, si ho sabés, no seria gens interessant.