Pedro Sánchez Tuomala22/06/12 0:00
TW
0

Molt bé amics i amigues, ja ha arribat l'anhelat mes de juny, que per molts significa Sant Joan. Per altres, fi de curs. Per alguns afortunats, vacances. Però pel vostre articulista preferit, juny del 2012 significa dues coses: Tom Petty i Pink Floyd. Com ja us he dit, el 27 d'aquest mes estaré disfrutant d'un concert del mestre de Florida a Paris, amb bona companyia i llàgrimes als ulls. Però deixeu-me que us ho relati quan torni. Dos dies després, el 29, tindrà lloc el concert de l'estiu a Menorca: l'homenatge a Pink Floyd que perpetraran els millors músics de l'Illa, i que han tingut a bé convidar-me per fer un poc el pallasso a un parell de temes. Així que permeteu-me avui xerrar d'un dels discos més importants del segle XX:The Dark Side Of The Moon.

Però, per suposat, no espereu un article normal i corrent...

Avam si podem fer un experiment. Correu a la vostra col·lecció de discos i agafau el Dark Side Of The Moon. Si no teniu aquest disc, deixau de llegir-me, tancau el diari i, no sé, arrancau-vos els ulls. Ja? Seguiu aquí? Ara anau a la vostra col·lecció de DVD's i agafau "El Mago De Oz". Açò ja és una mica més difícil, així que tirau d'internet si fa falta, pirates! Ho tenim llest? Ok, donau-li al play a la "peli", baixau el volum, i quan el lleó de la Metro-Goldwin Mayer faci el seu tercer "groarr!", li donau al play al CD de Pink Floyd. Benvinguts a Dark Side Of The Rainbow, un clàssic de la conspiradora rocanrolera.

Ningú sap a ciència certa quan va sorgir aquesta llegenda urbana, però a mitjans dels anys noranta es va començar a fer molt i molt popular. Per suposat que és tot coincidència, i els mateixos membres de Pink Floyd ho han desmentit una i altra vegada, però quan veus com coincideixen seqüències la veritat és que acolloneix una mica.

L'escena més potent és la del tornado, que coincideix amb "The Great Gig In The Sky", i sembla que els crescendos de la veu de Clare Torry acompanyin la casa flotant de Dorothy. O coses com el moment en què Dorothy cau de la tanca de la seva granja, i "Breathe" es converteix en "On The Run". En aquest tema, Dorothy sembla seguir amb la mirada els efectes electrònics estèreo. Un dels meus moments preferits és el moment en què la "peli" passa del blanc i negre al color, coincidint amb l'inici de "Money" (i de la cara B).

Més "frikades"? Fixau-vos en com la fada sosté la seva vareta màgica quan comença el solo de guitarra de "Money". Sembla que toqui la guitarra ella! O com el mateix solo té un acompanyament més desenfadat quan comencen a sortir nans de per tots els costats. Els mateixos nans ballant de forma sincronitzada amb "Us And Them". L' aparició de la bruixa de l' Oest amb les paraules "Black And Blue". La coincidència de la cançó "I Wish I Had A Brain" (a la peli) amb "Brain Damage" (al disc). I per acabar el disc, la coincidència dels batecs de cor amb els cops de Dorothy al pit de L' Home De Llauna. Brutal.

Si rodau una mica per internet trobareu algunes webs realment delirants (per la seva serietat) que donen instruccions precises sobre com sincronitzar diversos discos de Pink Floyd (i els Beatles, Zeppelin, etc.) amb "pelis" clàssiques com Casablanca, Ben-Hur i un munt més. Ja sabeu, agafau CDs i DVDs a l'atzar i començau a descobrir misteris ocults en la vostra discoteca!

I com sempre, no us ho prengueu massa en serio, com aquests articles. Fins d' aquí a dues setmanes!

@T'interessa la música? Visita el web "The Song Remains The Same":
www.thesongremainsthesame.es