I tu, t'ho creus?
La pregunta és, com pots comprovar, aparentment senzilla, inclús ingènua. Donar una resposta honesta és fa, en canvi...
Vestir com una reina...
Fas veure que mires la revista amb displicència. Simules que hi dónes una ullada purament mecànica, asèptica. No vols que ningú...
En Julio Iglesias a Menorca
Efectivament: en Julio Iglesias és a Menorca. Jo ja he sopat amb aquest ídol de milions de persones i que, a pesar dels anys...
El bon Jesús ho veu tot...
El bon Jesús ho veu tot...!» Aquesta breu i misteriosa afirmació era repetida un munt de vegades per algunes mares i àvies...
L'assassinat de Fra Roger
Mire'ls, mire'ls, ja vénen... són com una legió que avança impecablement formada i vestida de blanc. Són molts i semblen gent...
De polítics que fugen i altres enigmes...
La vida, la nostra vida, està plena d'enigmes sense resoldre. Alguns, en el transcurs del temps i l'esforç de savis investigadors...
El descans
El director ha fet el gest final. A l’aire del teatre han quedat, com en suspens, les darreres notes. Una fracció de segon separa la música i els primers aplaudiments.
Reis del mambo...
T’havia dit que volia fer-ho. Els meus intents han estat repetits i constants però sempre creia que no era el moment.
I demà serà un altre dia...
La jornada s’acaba. Del carrer t’arriben els darrers alens del dia. La persiana del bar de davant que ja tanca. Veus de gent que xerra abans de partir a ca seva.
I tu: silenci o compromís...?
Mira, mira, a mi no m'enredis, tinc moltes coses en que pensar. Saps ? com diuen els castellans: «que cada palo aguante su vela»...
Vestir de turista
El maig duu a la maleta dies més llargs. La fosca és més fugaç. Nits són més breus i clares i ja ens mostren, amb tota...
Mans, les mans...
Acabat l'escrit. Punt i final. Les mans queden quietes sobre el teclat. Per un moment oblides el que t'envolta i les mires...
Déu presentarà la dimissió
Has vist a la premsa que s'acaben d'inaugurar a Palma –faltaria més– , uns nous locals de la delegació a Balears de la Federació...
El cementiri de les lletres
El rellotge de la plaça indica que són les deu d'un matí encara fresc de primavera. Un dia amable. El cel mandrós mostra...
En defensa de Belén Esteban
Ben igual que amb els animalons abandonats o maltractats s'hauria de crear també una protectora de personatges públics...
Trens que van i vénen
La vida, ja saps, és un constant anar i venir. Una metòdica, programada i persistent dansa d'anades i vingudes...
Coses que no entens...
Ni jo, amic meu, ni jo. Som legió els que amb exagerada freqüència ens considerem sobrepassats per una realitat que...
Expulsats del paradís
Ja ho saps, amic meu, la primavera, especialment quan és encara jove, té cops amagats. És, per tradició, com un mostrari...
Paisatges per a la desolació
Demanaves a un amic quin trobava ell que podria ser un bon exemple de desolació. Una paraula que, ja veus...
Ni flors ni corones...
Encara recordes molt bé aquella dependenta que feia feina a una coneguda papereria del Carrer Nou...
Camí del futur...
Un matí, sense saber-ne molt bé el motiu, et mires al mirall i descobreixes que en el teu compte personal tens més ahirs que demàs. Ui, ui, la ràdio segueix donant unes notícies que ara mateix no escoltes.
Una bona digestió
El món, diuen, ha tornat petit, els humans som una immensa família... fals, aquest discurs és, amic meu, rotundament fals.
Volia anar disfressat de...
Per una vegada havia jo pensat en seguir aquesta festiva tradició. El repte, amic meu, consistia en ser autènticament original. He cavilat hores i hores sobre distintes possibilitats. He demanat inclús consells, idees i sospesat tot un caramull de propostes.
Drets humans i alguns farsants
Fa poc temps que, en aquest mateix raconet de paper que arriscadament em brinda «Es Diari», rallava, a rel dels assassinats dels periodistes de París, de certes i greus contradiccions en les que vivim amb aparent comoditat.
La postal
Ets lluny de casa. El viatge és agradable i penses, una vegada més, que les coses bones i agradoses si són compartides...
Charlie...? Quin Charlie...?
T’ho confés obertament: m’hauria agradat molt, moltíssim, ser a París. Ser-hi i acompanyar als milers de persones que es manifestaven en contra de la brutalitat.
Façanes de cartró
Ser adulador professional és penós però és, diuen els experts, el camí més ràpid per arribar a la definitiva i ansiada consagració.
Bancs al carrer
S'asseu al banc davant la farmàcia, diries que espera que l'obrin. És una doneta minúscula que, ben asseguda, no arriba amb els peus a terra.
Falsedats i mentides
Persones de gran talent i formació treballen per fer que creguis que emprant aquella colònia seràs un gran seductor.
Nadal... i noltros beneits
Ja hi som amic meu, ja hi som altra vegada. Els carrers de pobles i ciutats resplendeixen amb les lluminoses gales de les festes...
Demanar perdó...
Sempre he pensat que demanar perdó és un acte noble, respectable. Suposa una seriosa reflexió sobre el que has fet...
Baratar d'agenda
És curiós veure com la vella agenda s'ha convertit també en dipòsit, calaix amable, d'un munt de papers i paperets.
Quatre xurros, noranta cèntims...
Senyor Posada. Disculpi que no sigui més protocol·lari i untuós, com s’estila en aquests casos. Dirigir-se a les autoritats d’aquest país sempre sembla que requereix d’un tracte vellutat i solemne. E
Un matí, cada matí...
Surts de casa al matí. La son, encara viva, segueix penjada de les parpelles. La dutxa matinera i el cafè no han servit de molt.
Diccionari de butxaca
Sempre he pensat que és ben útil tenir a mà un bon diccionari, ja que és el millor sistema d’aprendre o recordar l’autèntic significat d’algunes paraules que, de tant emprar-les, van perdent, difuminant el seu significat.
Impostors i analfabets
Es mira al mirall i, mentre es fa el nus de la corbata - la de seda, la dels dies importants-, pensa que al final els seus mèrits han estat reconeguts.
Una complicada amistat
Sembla que no, que no està prou content amb el seu paper d’acompanyant. Suficient amb mirar-lo i, certament, la impressió que en treus no és de gran satisfacció.
Una victòria comprada
Penso que a quasi tots els adults els/ens queden, per fortuna uns grams d’innocència, d’ingenuïtat que, possiblement, són les restes d’una infantesa que encara sobreviu a la nostra memòria.
Arbres de ciutat
Encara record amb emoció aquella trobada amb l’escriptor i humanista portuguès José Saramago. Tot saviesa. Rallar petit, sense cap afectació, mirada cordial, amable.
Qui diu la veritat...?
Els embats de la vida ens han espavilat i preferim, amb exagerada freqüència, les mitges veritats que ens ajuden a sortir del pas, al risc indubtable de ser sincers.
- La velella invade el embarcadero de Cala Galdana
- ‘Balconing’ de un joven ebrio en el Arenal d’en Castell
- Un operario resulta herido grave al caer desde tres metros en el Polígono de Ciutadella
- El tercer intento de reflotar el American Bar de Maó
- El piloto accidentado: «Fue un error mío, iba lento y la avioneta cayó por falta de velocidad»