La vida, la nostra vida, està plena d'enigmes sense resoldre. Alguns, en el transcurs del temps i l'esforç de savis investigadors, es van aclarint. D'altres però, ni els millors científics del món, ni els més llestos detectius seran mai capaços de solucionar-los. Són enigmes que han nascut això: simplement enigmes, ben igual que jo amb les meves indòmites incapacitats. No tenen solució, cert, i així seguiran com a misteris perpetus.
Com pots imaginar, company, no em refereixo als grans enigmes que l'homu té plantejats des del seu origen, com la complexa formació de l'univers, l' aparició de la vida... no, es tracta de temes molt més senzills i també de quasi impossible aclariment. Exemples, demanes...? Idò, n'apuntaré qualcuns.
El primer. Dissabte, dia radiant de primavera, passejant per la Plaça més impersonal de totes les places: l'Esplanada de Maó, trobes parades del mercadillo – escassament suggestiu, per cert - on venen vestits de flamenca. Acolorits i amb tots el farbalans que exigeix la tradició folklòrica andalusa. Sabries explicar el motiu d'aquesta presència...? És fruit d'una campanya de promoció regionalista impulsada per l'àrea de cultura de l'ajuntament? Penses que és possible també trobar barretines catalanes a Granada...?
Més. Paperetes de les eleccions. A les distintes llistes figuraven els noms dels benemèrits – suposadament - voluntaris que es presentaven. A les de les llistes municipals però, una clara diferència: el nom de cada candidat era precedit per un respectuós don o doña... sabrem algun dia el motiu d'aquesta curiosa diferència...?
Zumo de naranja natural, assegura un cartell a l'entrada del bar... i tu sense saber que existien taronges artificials. Que tot pot ser.
Els preus de molts productes bàsics de consum són, a Menorca, més cars que a d'altres llocs del país. Lògic, t'assegura l'entès de sempre: el transport ho encareix tot... Paciència, idò. Ja informat recordes que el preu de les medecines, per exemple, és a l'Illa exactament el mateix que a Madrid o a Cadis, o el del llibre que m'has regalat o el dels vestits que... encara que saps que a Menorca no tenim laboratoris farmacèutics, ni...
Vestits, deies...? Un enigma de complicada resposta: la curiosa proliferació de botigues de roba. Moda jove i no tan jove. Una a cada cap de cantó. Modelets a bon preu, fabricats a milers d'unitats – normalment a llunyans països per treballadors amb salaris de misèria... – vestits que seran moda just uns mesos. Desapareix, sense fer renou, el petit comerç tradicional que va morint de finor mentre neix aquesta nova oferta que no acabes d'entendre.
Més invasions: la de clíniques o gabinets dentals. Ara, en el cas de Maó, diuen que hi han, rics que som, més dentistes que queixals. Ja no serà excusa el tenir una dent picada. Podríem fer, proposaves tu, una bona i imaginativa campanya de promoció turística amb aquest eslògan: vacances marítimes i dentals o bé, somrigui en tornar de les vacances a Menorca.
Plaga de bars i terrasses. És com una taca d'oli: s'estén sense aturar. Prest tindrem policies municipals per dirigir el trànsit dels qui encara van a peu. Bars, cafeteries, gelateries, ja són els reis dels carrers. Absurd i suïcida afany recaptatori. Se'ls haurà d'assignar un nombre de clients, igual que pacients als metges de la seguretat social...? Tindrem bars de capçalera...? «A tu recorda-ho bé», et diran, «et toca l'American Bar i a tu, no et confonguis, el Monterrey. I vostè que és ciutadellenc, ha d'anar al Imperi...»
L'enigma més greu: la vergonyosa resposta de certs polítics que juguen a demòcrates i no saben el que aquesta paraula vol dir i significa. Gent que solament juga a guanyar i no accepta la derrota de la que fuig obscenament deixant plantats als seus votants. Covards de salonet. «Trobes», es demanen ells, «que una persona com jo pot seure a un banc de l'oposició...?» Petits cretins sense ètica. No poden passar una legislatura sense protagonisme, sense inaugurar res, sense somriure a la premsa.
Per sort, la fuita de personatgets com els Jaumes Matas, Rites Barberà i d'altres – civils o militars... - que ben coneixes, no té retorn. La ciutadania no és tan ase i té bona memòria.
