Emili de Balanzó

Emili de Balanzó

Una bona digestió

El món, diuen, ha tornat petit, els humans som una immensa família... fals, aquest discurs és, amic meu, rotundament fals.

Volia anar disfressat de...

Per una vegada havia jo pensat en seguir aquesta festiva tradició. El repte, amic meu, consistia en ser autènticament original. He cavilat hores i hores sobre distintes possibilitats. He demanat inclús consells, idees i  sospesat tot un caramull de propostes.

Drets humans i alguns farsants

Fa poc temps que, en aquest mateix raconet de paper que arriscadament em brinda «Es Diari», rallava,  a rel dels assassinats dels periodistes de París, de certes i greus contradiccions en les que vivim amb aparent comoditat.

La postal

Ets lluny de casa. El viatge és agradable i penses, una vegada més, que les coses bones i agradoses si són compartides...

Charlie...? Quin Charlie...?

T’ho confés obertament: m’hauria agradat molt, moltíssim, ser a París. Ser-hi i acompanyar als milers de persones que es manifestaven en contra de la brutalitat.

Façanes de cartró

Ser adulador professional és penós però és, diuen els experts, el camí més ràpid per arribar a la definitiva i ansiada consagració.

Bancs al carrer

S'asseu al banc davant la farmàcia, diries que espera que l'obrin. És una doneta minúscula que, ben asseguda, no arriba amb els peus a terra.

Falsedats i mentides

Persones de gran talent i formació treballen per fer que creguis que emprant aquella colònia seràs un gran seductor.

Nadal... i noltros beneits

Ja hi som amic meu, ja hi som altra vegada. Els carrers de pobles i ciutats resplendeixen amb les lluminoses gales de les festes...

Demanar perdó...

Sempre he pensat que demanar perdó és un acte noble, respectable. Suposa  una seriosa reflexió sobre el que has fet...