Emili de Balanzó

Emili de Balanzó

Quatre xurros, noranta cèntims...

Senyor Posada. Disculpi que no sigui més protocol·lari i untuós, com s’estila en aquests casos. Dirigir-se a les autoritats d’aquest país sempre sembla que requereix d’un tracte vellutat i solemne. E

Un matí, cada matí...

Surts de casa al matí. La son, encara viva, segueix penjada de les parpelles. La dutxa matinera i el cafè no han servit de molt.

Diccionari de butxaca

Sempre he pensat que és ben útil tenir a mà un bon diccionari, ja que és el millor sistema d’aprendre o recordar l’autèntic significat d’algunes paraules que, de tant emprar-les, van perdent, difuminant el seu significat.

Impostors i analfabets

Es mira al mirall i, mentre es fa el nus de la corbata - la de seda, la dels dies importants-, pensa que al final els seus mèrits han estat reconeguts.

Una complicada amistat

Sembla  que no, que no està prou content amb el seu paper d’acompanyant. Suficient amb mirar-lo i, certament, la impressió que en treus no és de gran satisfacció.

Una victòria comprada

Penso que a quasi tots els adults els/ens queden, per fortuna uns grams d’innocència, d’ingenuïtat que, possiblement, són les restes d’una infantesa que encara sobreviu a la nostra memòria.

Arbres de ciutat

Encara record amb emoció aquella trobada amb l’escriptor i humanista portuguès José Saramago. Tot saviesa. Rallar petit, sense cap afectació, mirada cordial, amable.

Qui diu la veritat...?

Els embats de la vida ens han espavilat i preferim, amb exagerada freqüència, les mitges veritats que ens ajuden a sortir del pas, al risc indubtable de ser sincers.

Regalar un llibre...

Entrar a una llibreria, com saps, és sempre una aventura, obrir una caixa de sorpreses, iniciar una fantàstica excursió que no sabem que ens depararà.

De referèndums i democràcies

Ja veus, company, avui faig una advertència prèvia: aquesta nota que escric és fruit del disgust, d’un profund malestar. T’ho contaré.