Emili de Balanzó

Emili de Balanzó

Arbres de ciutat

Encara record amb emoció aquella trobada amb l’escriptor i humanista portuguès José Saramago. Tot saviesa. Rallar petit, sense cap afectació, mirada cordial, amable.

Qui diu la veritat...?

Els embats de la vida ens han espavilat i preferim, amb exagerada freqüència, les mitges veritats que ens ajuden a sortir del pas, al risc indubtable de ser sincers.

Regalar un llibre...

Entrar a una llibreria, com saps, és sempre una aventura, obrir una caixa de sorpreses, iniciar una fantàstica excursió que no sabem que ens depararà.

De referèndums i democràcies

Ja veus, company, avui faig una advertència prèvia: aquesta nota que escric és fruit del disgust, d’un profund malestar. T’ho contaré.

La pell de la ciutat

«Se cogen puntos a las medias», deia un cartellet, fet a mà, penjat als vidres de l’antiga merceria des cap de cantó.

Burgesos o nou rics...?

Durant molt de temps el qualificatiu de burgès, ha tingut – té encara - una connotació negativa, quasi insultant. Cap persona volia passar com a burgès.

La senyora dels lavabos...

He sortit indignat i trist, cabrejat inclús. El lavabo públic estava fet una autèntica pena. Sense sabó, sense paper, banyat en terra... En el fons, amic meu, seguim ben igual.

La memòria és un bolero

Penso que l'estiu és un bon temps per a la música. Per a la música suau, aquella bona música que sempre fa companyia. Nits estelades i breus. Vacances i festes de poble. Petites orquestres que sonen a la plaça.

Mirar, mirar i no veure...

Ell em mirava fixament. És una mirada com displicent, arrogant. M’agradaria, amic meu, poder-te-la descriure.