Emili de Balanzó

Emili de Balanzó

Una complicada amistat

Sembla  que no, que no està prou content amb el seu paper d’acompanyant. Suficient amb mirar-lo i, certament, la impressió que en treus no és de gran satisfacció.

Una victòria comprada

Penso que a quasi tots els adults els/ens queden, per fortuna uns grams d’innocència, d’ingenuïtat que, possiblement, són les restes d’una infantesa que encara sobreviu a la nostra memòria.

Arbres de ciutat

Encara record amb emoció aquella trobada amb l’escriptor i humanista portuguès José Saramago. Tot saviesa. Rallar petit, sense cap afectació, mirada cordial, amable.

Qui diu la veritat...?

Els embats de la vida ens han espavilat i preferim, amb exagerada freqüència, les mitges veritats que ens ajuden a sortir del pas, al risc indubtable de ser sincers.

Regalar un llibre...

Entrar a una llibreria, com saps, és sempre una aventura, obrir una caixa de sorpreses, iniciar una fantàstica excursió que no sabem que ens depararà.

De referèndums i democràcies

Ja veus, company, avui faig una advertència prèvia: aquesta nota que escric és fruit del disgust, d’un profund malestar. T’ho contaré.

La pell de la ciutat

«Se cogen puntos a las medias», deia un cartellet, fet a mà, penjat als vidres de l’antiga merceria des cap de cantó.

Burgesos o nou rics...?

Durant molt de temps el qualificatiu de burgès, ha tingut – té encara - una connotació negativa, quasi insultant. Cap persona volia passar com a burgès.

La senyora dels lavabos...

He sortit indignat i trist, cabrejat inclús. El lavabo públic estava fet una autèntica pena. Sense sabó, sense paper, banyat en terra... En el fons, amic meu, seguim ben igual.