Emili de Balanzó

Emili de Balanzó

Burgesos o nou rics...?

Durant molt de temps el qualificatiu de burgès, ha tingut – té encara - una connotació negativa, quasi insultant. Cap persona volia passar com a burgès.

La senyora dels lavabos...

He sortit indignat i trist, cabrejat inclús. El lavabo públic estava fet una autèntica pena. Sense sabó, sense paper, banyat en terra... En el fons, amic meu, seguim ben igual.

La memòria és un bolero

Penso que l'estiu és un bon temps per a la música. Per a la música suau, aquella bona música que sempre fa companyia. Nits estelades i breus. Vacances i festes de poble. Petites orquestres que sonen a la plaça.

Mirar, mirar i no veure...

Ell em mirava fixament. És una mirada com displicent, arrogant. M’agradaria, amic meu, poder-te-la descriure.

La gran mentida...! (i 2)

La passada setmana deixàvem als pobres africans amorrats a la frontera sud de l’opulència. Recordes...? Idò, em va venir a la memòria la història del ric Epuló.

La gran mentida...! (1)

Sí, amic meu, com cada any quan arriben aquestes dates m’entren ganes de fugir, d’amagar-me. Sento un immens empegueïment.

Preguntes sense resposta...?

La vida és, possiblement, un immens interrogant. Preguntes i respostes. Anar i venir de conceptes, idees, preocupacions i il·lusions...