Emili de Balanzó

Emili de Balanzó

El cementiri de les lletres

El rellotge de la plaça indica que són les deu d'un matí encara fresc de primavera. Un dia amable. El cel mandrós mostra...

En defensa de Belén Esteban

Ben igual que amb els animalons abandonats o maltractats s'hauria de crear també una protectora de personatges públics...

Trens que van i vénen

La vida, ja saps, és un constant anar i venir. Una metòdica, programada i persistent dansa d'anades i vingudes...

Coses que no entens...

Ni jo, amic meu, ni jo. Som legió els que amb exagerada freqüència ens considerem sobrepassats per una realitat que...

Expulsats del paradís

Ja ho saps, amic meu, la primavera, especialment quan és encara jove, té cops amagats. És, per tradició, com un mostrari...

Ni flors ni corones...

Encara recordes molt bé aquella dependenta que feia feina a una coneguda papereria del Carrer Nou...

Camí del futur...

Un matí, sense saber-ne molt bé el motiu, et mires al mirall i descobreixes que en el teu compte personal tens més ahirs que demàs. Ui, ui, la ràdio segueix donant unes notícies que ara mateix no escoltes.

Una bona digestió

El món, diuen, ha tornat petit, els humans som una immensa família... fals, aquest discurs és, amic meu, rotundament fals.

Volia anar disfressat de...

Per una vegada havia jo pensat en seguir aquesta festiva tradició. El repte, amic meu, consistia en ser autènticament original. He cavilat hores i hores sobre distintes possibilitats. He demanat inclús consells, idees i  sospesat tot un caramull de propostes.