Quan es pren una decisió mai no es té la garantia d’encertar, perquè pot ser errònia i pot haver-hi factors externs inesperats. Supòs que sabent-ho, Marga Prohens, presidenta balear, assegura que vol impulsar una transformació del model turístic illenc perquè s’ha arribat al límit màxim tolerable. Critica que no s’hagi actuat en vuit anys per evitar-ho.
Quines coses. Sense contradir Prohens, cal recordar que fa precisament vuit anys el PP votava en contra de l’ecotaxa perquè, a parer seu, restaria competitivitat al turisme balear. Llavors considerava perillosos els avisos de massificació. No tenia garanties del que afirmava, i de fet ha acabat succeint tot el contrari. Han vingut més turistes que mai i gairebé tothom ha assumit ja el discurs de la massificació.
Ningú té garantit tampoc si funcionarà aquesta nova transformació, més encara quan es condiciona a un debat social a la recerca del consens utòpic, el que acostuma a ser una cortesia estètica i un pretext per demorar la cosa quan no es té del tot clara.A més, el turisme es transforma sol amb una potència, velocitat i magnitud que cap govern autonòmic pot neutralitzar. Ni l’aparició de vols low cost ni el lloguer vacacional de cases, impulsors de la massificació turística a nivell mundial (o vostè pensava que només passa a Balears?) depenien de cap polític.
Vol dir que no s’ha de fer res? No. S’ha d’actuar per pal·liar, contenir, i, si no funciona, rectificar. El que no tindrem mai són garanties. Com és impossible garantir, com demana el PP, que la tarifa màxima a la ruta amb Barcelona no tindrà cap efecte pervers, o que limitar els preus dels lloguers residencials no generarà cap distorsió col·lateral (que mai serà tan gran com l’actual distorsió del mercat immobiliari).
Si només actuéssim quan tenim garanties, no faríem mai res. Exigir-les és una tàctica per a segons què. Com deia RadioFutura «Nunca se puede saber lo que va a ocurrir mañana, salvo que al fin de semana sigue un lunes otra vez». Que açò no els amargui el dia.
