Esta programación incluye cuatro nuevos espacios para el estacionamiento y la previsión de los socialistas es ir ejecutándolos en los próximos tres o cuatro años. Así lo explicó en el pleno celebrado este martes el alcalde Héctor Pons en respuesta a una pregunta del PP sobre los efectos de la cesión de una parcela Dalt es Cós para la nueva sede del conservatorio. Los cuatro proyectos suman 216 plazas para coches y 59 para motocicletas.
En las inmediaciones de este mismo punto se contemplan dos actuaciones para crear plazas de aparcamiento. Una, junto al cementerio, en una parcela calificada como equipamiento, con capacidad para 40 coches y 18 motocicletas. La segunda, en las inmediaciones de la escuela infantil Es Passerells y la iglesia evangélica, precisamente un solar que en su día el PP propuso para el nuevo Conservatorio. Allí cabrían 61 coches y 19 motos.
Como iniciativa más avanzada, ya está redactado el proyecto para un aparcamiento detrás del campo de San Carlos, de titularidad municipal, donde ya estacionan vehículos de forma espontánea. Esta parte se acondicionará como parking en condiciones, con capacidad para 51 coches y nueve motos.
Finalmente, en la zona de desarrollo ubicada junto a los cuarteles de Santiago, se prevé dedicar a estacionamiento la pastilla que da a la avenida Vives Llull. El condicionante de esta zona es que no es aún de titularidad municipal. Se divide en cuatro propiedades, una de las cuales fue ya adquirida por el Consistorio. Para hacerse con las otras tres, el equipo de gobierno socialista ha presentado una petición para acogerse a un programa de fondos europeos. Habría ya acuerdo con sus respectivos propietarios para hacer efectiva la operación y así ordenar la zona para dar cabida a 64 coches y 13 motos. En esta zona de desarrollo ya se utilizan como aparcamiento algunas parcelas.
]]>A mitges podria quedar també el centre d’FP que volen fer as Castell. El projecte va néixer amb un vell edifici a recuperar al davant, una ubicació peculiar al darrere, un compromís polític a un costat, i un conveni amb un poble a l’altre. Sense espai per considerar els docents, les famílies, les seves demandes i reflexions. Per açò, no satisfà tothom i crea dubtes, controvèrsia.
Un centre potent d’FP, generós en espai i recursos, funcional, atractiu, accessible, pràctic, ha de ser clau per donar una bona sortida laboral a molts joves i empreses. Sense els condicionants polítics i arquitectònics afegits, ja és un projecte complex, que exigeix reflexió, debat i anàlisi per a cada detall. Posar una ubicació ja construïda com a punt de partida, firmar un conveni i fer-ne bandera política abans de definir entre tots què hi volem posar i amb quines dimensions, no és una bona manera d’arrancar. Així li ha anat a la Sala Augusta.
En una iniciativa tan il·lusionant, primer s’hauria d’haver definit el projecte escoltant tothom per després escollir una ubicació. No a la inversa. Donant prioritat al que és secundari, a la política i altres interessos no educatius, ho enfangam i, a la llarga, podem quedar-nos curts. Amb un centrus interruptus.
]]>Marga Prohens, presidenta balear, ha fet pública una carta al ministre Óscar Puente en la qual denuncia la desigualtat de l’afició del Reial Mallorca respecte a la del seu rival a la final de la Copa perquè no hi ha prou places per volar a Sevilla i, per tant, reclama que els xàrter habilitats, directes, de 90 minuts, es puguin acollir al descompte de resident. Prohens es recaragola sobre la gespa. Actua. Sap que el descompte es limita al transport regular, que difícilment li faran cas.
A més, la carta fa un molt mal servei a la causa insular per la defensa del descompte de resident. Ha provocat que molts balears que no ho veuen bé hagin dit allò que procuram no dir mai a les illes: «els doblers públics no han de pagar qui vol anar a...» Ai... Alerta... Entre tots ens marcam gol en pròpia porta. Quan a la Península es qüestiona el descompte, sovint, en el fons, qüestionen el fet de pagar als insulars els seus viatges no estrictament necessaris, de plaer. I la carta, amb les reaccions, els posen en un mediàtic, desubicat, inflamat i inconvenient primer pla. Dona munició a la reticència madrilenya. Els viatges de plaer bonificats existeixen. I molts. Només faltaria. El descompte és un sistema millorable, però compensa una situació general de desavantatge a les illes, sobretot a les menors sense equips a la Copa.
Als seguidors de l’Athletic, anar a Sevilla els costarà també molts doblers o hores de viatge. Reclamar una contorsió legal al Ministeri per un greuge molt relatiu i de caràcter lúdic suposa tirar pilotes fora, banalitzar la causa insular que tant costa defensar, i donar ales a les reticències. I tot açò només per tenir l’afició a favor seu. Al futbol en diuen tribuneros. Com ara Vinicius.
]]>En una altra traducció no literal, a la versió castellana del comunicat del Consell que resumeix un discurs d’Adolfo Vilafranca a la fira turística ITB de Berlín, el president convida a visitar Menorca per «escaparse del mundanal ruido» i a la versió catalana per «escapar-se del món», eliminant la referència al sorollós i gastat tòpic novel·lesc. Idò?
Com que les explicacions senzilles no atrauen lectors, m’he posat conspiranoic. La meva teoria de la conspiració és que la versió catalana, en la qual se silencia el renou, es va adaptar al públic menorquí. Perquè aquí, de renou en tenim prou. I en part a causa del turisme. Així, la traducció sui generis del Consell sembla que vol evitar comentaris ofesos entre els illencs del tipus «per escapar del renou, millor ja me’n vaig jo a Alemanya», retret sarcàstic que podrien fer un resident del centre de Ciutadella fart de tardeos i airbnbs, el veí del motocròs al pati d’una segona residència, un vianant dels pobles amb batles encaparrotats en tornar a omplir els carrers cèntrics de cotxes o una fotja de ses Salines d’Addaia d’activitat sexual alterada per la falta d’intimitat. Quina gràcia li deu fer, a més, a la fotja insatisfeta que a Berlín es promocionés precisament el Camí de Cavalls, amb un vídeo d’esportistes riallers que no suen i música que fa venir ganes d’envair algun país, ciutat o rotonda.
Sabem que la promoció turística mescla eslògans recurrents, estereotips comercials i imatges ensucrades. Cap pega. Si un turista alemany vol escapar del seu renou mundà, que vengui. Serà ben rebut. Però no trobarà silenci. Tenim renou. Massa. I una bona part és perfectament evitable.
]]>