- Si, bon dia. Què desitja?
- Si jo li contés el que desitjo no acabaríem en una setmana, són tantes les coses que jo desitjo.
- Deu ser jove, vostè. Idò.
- Sí, si trenta anys és encara joventut.
- Homo de Déu, si s’esperança de vida ja tira cap als noranta, trenta anys encara és l’adolescència.
- Sí, vist així té part de raó. Bé, vostè és el Josep Portella, no?
- Sí, sí que ho som. Quina l’he feta?
- No, res, res. Soc l’advocat de l’associació dels damnificats pel radar des Migjorn Gran. Estam muntant aquesta associació per tenir més força en les nostres accions reclamatòries o reclamatives, ara no sé com es diu. A vostè, també li ha arribat carteta de l’Ajuntament?
- Açò és una informació confidencial, privada i puc acollir-me a la cinquena esmena.
- Açò és als Estats Units, aquí no. Bé, si no és el cas, però en el futur es dona la circumstància adversa, sàpiga que pot contactar amb l’associació. Estem fent un estudi molt profund sobre aquestes milers i milers de multes que ha posat n’Antònia Camps.
- Coc! No sé si vostès han de personalitzar es radar amb s’alcaldessa. Ses multes són per excedir de sa velocitat permesa. És cert, i no li negaré que un des radars està posat amb molt mala intenció, sembla una trampa parada per caçar es tords en un coll de marina. Em referesc al que surt des Migjorn cap a Sant Tomàs. Està posat quan el poble ja ha acabat i es conductor es relaxa perquè sembla que ja tens carretera franca, a més, està posat en una baixada i és molt natural que es cotxo t’agafi velocitat gairebé per inèrcia. Sense saber-ho, perquè no ho sé, estic segur que hi deu haver més multes en aquest radar que no en es de s’entrada en es poble, on es conductor ja sap per seny que ha adquirit biològicament i per sa rodona que ha de passar, que ha de reduir sa velocitat. Jo crec que es radar de sa sortida a Sant Tomàs està posat més per caçar que per educar. Açò es lo que puc dir.
- Precisament, aquest és un dels punts de les nostres reclamacions, que n’Antònia Camps posi el radar més enrere i faci un obstacle de pas elevat abans, que ja obliga a reduir la velocitat. Si l’objectiu dels radars és pacificar la circulació s’hauria de fer així, no ho troba?
- I da-li amb n’Antònia Camps. Miri que no és des meu partit, però troben que han de personificar tant sa qüestió? Ara em dirà que en es cartell des radar haurien de posar sa seva cara. Encara que és cert, que així posaríem segona d’immediat.
- És la millor manera, em cregui. Ella és la que talla el bacallà as Migjorn.
- Sí, ja ho he sentit dir. Algun amic migjorner m’ha dit que es creu que és sa reencarnació des batle Toni Vell.
- Qui?
- Sí, n’Antoni Pons Timoner, que vam tenir a Alaior. I jo crec que no, perquè es batle Toni què hauria fet? S’endemà de rebre sa multa t’hauria telefonat i t’hauria dit: M’han dit que t’havien enviat una recepta des de s’Ajuntament, no et preocupis, Mevis, suposant que s’infractor era Mevis de nom, açò ho aclariré jo, tu no passis pena. Deu ser s’aparato que no marca bé. No crec que n’Antònia Camps ho hagi fet, açò.
- Miri, ara li pas amb el nostre expert en pedaços bruts i pelleringos, ell li explicarà.
- Hola, senyor Josep. Ja sé que vostè no ha volgut dir si és víctima o no de la febre recaptatòria de l’Ajuntament des Migjorn. Perquè vegi que no ha estat una acció d’educació dels conductors, basta reparar quan es van enviar les multes. Van esperar que passessin els mesos d’estiu, que és quan hi ha més tràfic i més infraccions, sense dir res, perquè els conductors agafessin confiança. I després, uns dies abans que les infraccions caduquessin al passar tres o sis mesos, segons el rang, van enviar tones de paper oficial. Es ben veu que està fet amb mala intenció.
- No li negaré que pugui ser així, encara que s’Ajuntament des Migjorn ha donat una altra versió dels fets. Però em pens que sa causa primera ha estat haver anat més de veres del que és permès. En realitat la qui guanyarà és l’empresa que va instal·lar els quatre radars que, segons he llegit, se’n duu el 60 per cent de les multes. Si és així, aquests s’hauran fet d’or i ses galtades se les endurà n’Antònia Camps. Per cert, ja que rallam des tema radars, podem treure sa cosa de sa via Ronda de Maó?
- Sí, òbviament. Aquesta associació només és per als damnificats del radar del Migjorn Gran, però ningú no diu que no es pugui ampliar.
- Bé, només vull dir que està molt mal envirat, i que em perdoni qui ho hagi fet. Sa via ronda és una cadena de rodones i de zones esportives i escolars, que obliguen i és natural que sigui així a una velocitat reduïda. A sa ronda, tan prest tenen la velocitat màxima a trenta com la velocitat màxima a cinquanta, de manera que si no ets en Fernando Alonso, costa dominar es cotxo amb tant de canvi de marxa. Sa veritat, almanco em passa a jo, és que arriba que no saps si has d’anar a trenta o a cinquanta. Sa meva proposta seria una única velocitat màxima a trenta, així els conductors no s’embullarien.
- Però, així hi hauria un col·lapse circulatori de cal Déu, amb tots els cotxes a poc a poc.
- Res, vostè em diu que no té clarícia.
- I ara, amb els turistes i els cotxes de lloguer i la ITV que no va ni amb rodes.
- Ha estat un bon acudit. Aquesta és una altra! Ja fa un any que tenim conseller nou i ara rallen de contractar un economista per estudiar com sortir de l’enfango. Que no seria millor contractar mecànics?
- Ja el deixam, senyor Portella. Tenim un munt de cridades a fer. I ja ho sap, si qualque dia rep una postal de n’Antònia Camps, es posi en contacte amb nosaltres, que tenim una tarifa de servei i assessorament molt mòdica.
