Diumenge vam visitar el centre d’art, Hauser & Wirth, a l’Illa del Rei. En el seu tercer any, Hauser ja està ben integrat en el panorama cultural i artístic menorquí. Passada la febre de la novetat, esdevé una proposta que, en el cas de Menorca, sobrepassa el que és el gaudi de l’art. Fa dos anys, la seva obertura va donar lloc a aquella controvèrsia sobre la influència del centre en qüestions com la gentrificació, la puja del cost dels habitatges, la massificació, etcètera, sobre el qual confés que no tenc una opinió gaire clara. Avui, l’experiència Hauser és completa: travessar el port de Maó amb vaixell, descobrir l’Illa del Rei, passejar pel seu perímetre, visitar les exposicions, dinar a les terrasses i, si és com ahir, escoltar un concert de jazz. O sigui, que la visita a l’exposició és quelcom més. Potser això explica l’èxit que ha tingut.
Quid pro quo
Reivindicació del silenci
04/10/23 4:01
También en Opinión
- El misterio del tanga perdido en el centro histórico de Maó
- El hartazgo de los payeses del sur de Ciutadella: «Hemos tenido que llamar a la grúa para poder entrar en la finca»
- Los vecinos de Punta Grossa se quedan sin la única vía de acceso a sus barcas
- El Menorca clama contra el árbitro tras el descenso y el trencilla sale escoltado por la policía
- Trabajadores de ambulancias denuncian su discriminación: cobran hasta 5.000 euros menos