Despús-ahir vespre, mentre tornava de fer feina, vaig veure una imatge que em va dur a pensar i molt, malgrat que no era ni la primera –ni pel que veig, la darrera vegada– que m’hi trobaré. Una parella major traient el ca a fer un ‘riuet’, per la zona de la plaça Menorca i el carrer República Argentina, a Ciutadella; i a les fosques, amb una pila per no fotre’s de cap ni besar al terra. Sí, sí, d’aquelles que empràvem a la Vall per anar a pixar a mitjanit. Era tal la foscor, entre poques faroles o que fan poc llum –o que són de quan en Franco encara feia footing–, que aquesta pobre parelleta havia d’emprar la llanterna. Com quan anàvem a ‘caçar xibeques’.
I és que tot sol, pensava. Serà possible que sigui cert el que veig? I una vegada més em va venir al cap allò que tantes i tantes vegades pens del meu poble, malauradament: Si un dia fos regidor de l’ajuntament, del primer que em preocuparia seria del dia a dia dels meus ciutadans i ciutadanes. Que quan posessin un peu al carrer, hi veiessin a la nit, les voravies estassin en condicions i segures, els arbres aclarits i sense que les arrels aixequin el paviment i que la cosa anàs neta i aclarida. I que si una part de la façana de l’annex al Pavelló Municipal caigués amenaçant perill –fa més de tres anys ja i encara estem així–, tot d’una s’apedacés i aclarís.
Clar, ara molts dels que són o han estat regidors em dirien: «És que quan ets dalt no és tan bo de fer, no. Dos i dos no són quatre, no. No depèn només de jo, no....». Però és que la política hauria d’anar d’açò, no? Segur que l’anterior govern va fer moltes coses per Ciutadella; o almenys ho vull pensar. Ara bé, el dia a dia no se’l va cuidar gens i jo mai havia vist un poble tan deixat de la mà de Déu. Més enllà de l’estació d’autobusos, es Born peatonal i de la ‘venuda de moto’ del faraònic Pla d’Equipaments Esportius que se’ns va presentar –i per cert, no sabem com acabarà–, hi ha, insisteixo, el dia a dia. I de moment, tot i que ja sé que duen uns mesos només a dalt la Sala els nous, encara no he notat res. Tot igual. I pitjor encara, com als anteriors governs, amb les oposicions silencioses. Menys selfis i postureig i més posar-se a fer feina. Tots i totes...
