No és cap secret que la costa menorquina és la millor preservada de totes les illes (si no contam Cabrera), i que fins i tot en aquelles zones costaneres on hi ha hagut desenvolupament urbanístic, en general aquest no ha sigut excessivament devastador amb l’entorn. D’exemples en tenim uns quants, platges de Fornells, Binibèquer, cala Morell, es Murtar, cala Alcalfar, cala Sant Esteve, sa Caleta, port d’Addaia, etc., nuclis que tenen la particularitat d’haver seguit un estil arquitectònic que ha sabut mesclar bé elements pròpiament menorquins amb altres més mediterranis o inclús colonials, que formen part de la idiosincràsia menorquina
. Per altra banda existeixen excepcions, algunes tenen solució a la vista, com és el cas de Son Bou, que rebaixant l’altura dels dos mamotrets existents es minimitzaria molt l’impacte estètic, mentre que altres ho tenen més complicat, com és Arenal d’en Castell, Punta Prima o Santandria, on predominen apartaments i cases d’estiueig d’estètica tradicional, malauradament esgarriats per elements quadriculats i antiestètics dels anys setanta. Altres nuclis de costa més modests i tradicionals, com són es Grau i sa Mesquida, visualment sofreixen també d’elements que desentonen profundament amb l’entorn, i poc se’n xerra… en el cas des Grau són les espantoses antenes que hi sobresurten al fons, que juntament amb algunes construccions poc fidels a l’arquitectura tradicional de la zona, espanyen un escenari per altra banda idíl·lic, i en el cas de sa Mesquida per exemple, mereix especial despreci l’horrorós pont de formigó que connecta amb la petita illa habitada just a l’entrada d’aquest nucli, i que més que un pont sembla un conjunt de tuberies o una peça industrial de nul sentit estètic.
Per seguir conservant l’encant a les nostres costes i també dels nuclis rurals, seria important establir una sèrie de condicions a l’hora de construir o reformar immobles i hotels, de fet ja existeixen certes regulacions al respecte en algunes urbanitzacions, com cala Morell i platges de Fornells, que fan que es mantingui almenys un determinat estil arquitectònic. Els darrers anys he vist construir (o reformar) xalets que han desobeït clarament el llegat arquitectònic de Menorca, adoptant estils excessivament minimalistes i senzills que poc o res tenen a veure amb les construccions que els rodegen. No seré jo que defensi les regulacions excessives i les interferències contínues del sector públic damunt el privat, però en aquest cas, crec que s’hauria d’estimular d’alguna manera el no rompre amb certs elements arquitectònics tradicionals que fan que Menorca sigui el que és, i evidentment, prefereixo mil vegades més les nostres cases blanques de teules vermelles, persianes verdes, i finestres de guillotina, combinades també amb opcions més modernes però guardant sempre un mínim de fidelitat als estils pròpis de cada nucli.
