Sensació similar tenia quan intentava (ja no ho faig) aparcar a alguns pàrquings cèntrics gratuïts de Maó. No hi pots comptar mai. Sempre estan plens. Treballadors i veïns de la zona els ocupen a primera o darrera hora del dia. Les mesures per afavorir la rotació, tan necessàries com impopulars, no s’apliquen per no alterar la pau social al redol. Servei públic que no em serveix de res.
Deman hora al metge i sovint me la brinden a deu o més dies vista. Me qued en mans d’urgències, el sana sana, la providència del ‘ja veurem’ o Google (no ho facin mai). Un servei públic que, a vegades, no em serveix de res.
Molts dies d’hivern és impossible volar en avió en l’horari i al destí que un desitja o necessita. En el cas de Madrid, el mateix Estat que paga una cara Obligació de Servei Públic a aquesta ruta omple els vols amb turistes de l’Imserso, i així compleix l’obligació formal (hi ha vols) però dona un servei (moure jubilats) diferent del servei públic inicial (no aïllar l’Illa), que per a molts viatgers es queda així en res o gairebé res.
Aquest efecte ratera indigna, i amb raó, persones de fora que ara han decidit, perquè la seva feina digital ho permet, viure bona part de l’any a Menorca, i que comproven sorpresos que l’hivern aquí no és com l’estiu. Benvinguts a la freda realitat illenca, plena d’obres que han d’estar llestes a l’estiu, tramuntana, molt negoci tancat i, sí, queixes cícliques sobre problemes al transport aeri que acaben allà mateix que els correus al SEPE. I, ah, el que no canvia són els pàrquings plens. Avisats estan. De res, a servir-los.
