Benvinguda tardor, benvingudes la frescor i olors característiques d’aquesta estació de l’any que comporta noves rutines quotidianes. Esperem que així sigui…per poder recuperar-nos de la xafogor que hem patit durant l’estiu.
Els agents i membres de la comunitat educativa vivim aquestes setmanes amb una intensitat i ritme ben diferents al que han marcat la nostra realitat fins fa molt poc temps; però sabem, per experiència d’anys, que el batec dels dies de setembre i octubre és ben característic i propi del calendari escolar. Enguany un poc més fins i tot... el canvi de Llei marc educativa, ens empeny a posar en marxa un curs amb moltes incerteses i poc acompanyament institucional per posar-ho tot en ordre. A més conviuen dues Lleis marc i si a tot això hi afegim el context de crisi econòmica i humanitària que ens envolta... realment, són dies i setmanes d’acabar la jornada amb un cert desconhort.
Típiques són les conductes de compensació que les famílies i treballadors es proposen posar en marxa per equilibrar les hores i el temps de tots i totes, amb aquelles activitats extraescolars o lúdiques que ajuden a sanar el cos i l’ànima, és a dir, ens ajuden a gestionar tensions, emocions i també obren opcions vocacionals (sobretot als infants) que podran, en alguns casos, ajudar a definir el seu futur professional. Aquestes classes de música, dibuix, esports, manualitats, etc... es sumen als horaris de treball i/o classes de la gran majoria de nosaltres. Fins i tot la gent més gran, intenta omplir el seu calendari setmanal amb aquestes activitats de lleure que acaben essent una obligació més.
Les agendes acadèmiques, que són aquelles que comencen en el mes de setembre i acaben al juliol o agost, són més venudes actualment que les anuals i això ens indica que per a molta gent, l’any comença al setembre... o més concretament, a mitjans de setembre. Els que som d’emprar-les i sentir que sense elles, quasi no podríem viure, sabem del què parlem. Tot s’apunta, es tatxa, es recupera, es comprova a través de les anotacions que hi fem dia a dia, en elles.
A vegades pot arribar a donar-se el fet que una sola agenda no basti per apuntar el que necessitem escriure-hi i de cada vegada més, hi ha persones que porten al dia dues agendes. Una, la professional i l’altra, la personal.
L’agenda personal sol ser una eina d’autoconeixement i d’expressió íntima d’emocions i reflexions de vivències, lectures, cròniques de viatges o experiències, i pensaments que un o una, vol apuntar per recordar-ho més endavant o simplement per aclarir-se davant el devessall d’inputs que el dia a dia es reben.
És admirable que dins aquest món tan frenètic, exigent i desgastant que ens envolta, hi trobem una eina, un lloc, un recipient on poder abocar-hi parts de la nostra essència. On trobar-nos a nosaltres mateixos sense lluentors ni obligats a estar al cent per cent i per suposat, sempre positius, tal i com demanda la societat actual. Els professionals de la salut mental, recomanen trobar aquell «lloc segur» on poder tornar quan un es sent perdut o reviu algun fet traumàtic.
Tot això i fins ara, són elements que durant la tardor ens han acompanyat i ens acompanyen per tal de fer de la tornada a la rutina, una transició còmoda i agradable. Ara bé, el que ha vingut per acabar d’emplenar la gerra i fins i tot arribar a vessar-la ha estat el google calendar o similars.
Aplicacions digitals que des de qualsevol suport informàtic, fins i tot el rellotge, pot marcar-nos i obligar-nos a estar i fer el que ens comanda, cada un del minut del nostre dia i fins i tot de la nit, el que allà hi ha apuntat.
Podem fugir alguns dies o estones d’aquest control del nostre temps vital? Tot i que «fugir» un dia, per molts de nosaltres és impensable...
Clarament l’única alternativa que ens resta per defugir d’aquest control a sobre del nostre temps de vida, és allunyar-se de tot i cercar refugi lluny d’aparells tecnològics, d’agendes i horaris d’activitats extra-laborals o escolars (ja que les obligacions laborals, no es poden deixar de banda així com així), per endinsar-se en el que es podria anomenar «no-temps».
Què hi podríem trobar en aquest «no-controlats-pel-temps» durant l’estació de la tardor? Hi podríem trobar per exemple:
«Recorda’t del dissabte, per a consagrar-lo. Treballa sis dies, i fes en ells tot el que hagis de fer, però el dia setè serà un dia de repòs per honrar al Senyor el teu Déu. No facis en aquest dia cap tasca, ni tampoc el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni els teus animals, ni tampoc els estrangers que visquin a les teves ciutats. Recorda que en sis dies va fer el Senyor el cel i la Terra, el mar i tot el que hi ha en ells, i que va descansar el setè dia. Per això, el Senyor va beneir i va consagrar el dia de repòs.»
(Èxode 20: 8-11)
El repòs. Hi podríem trobar, el repòs.
