Enmig de tants casos de covid-19 que no paren de créixer (com aquesta onada, no n’havia vist amb tanta proliferació al meu voltant més immediat), un té la sensació d’estar protagonitzant el paper del malalt imaginari de Molière, l’hipocondríac Argant. Cada vegada que fem un esternut o ens regalima el nas, per no dir quan fem un estossec, els ulls propis i aliens es posen com taronges i pensem que ens ha tocat. La psicosis que comporta anar esquivant la malaltia i alhora, observar-se a un mateix contínuament per si les mosques, fa que el mestre de la comèdia francesa revisqui més que mai amb aquesta obra tan hilarant. Precisament aquest mes de gener es commemoren 400 anys del seu naixement i les vicissituds que ens toca passar relacionades amb la salut, me’l fan recordar tot sovint.
Xubec
Molière
20/01/22 3:59
También en Opinión
- El hartazgo de los payeses del sur de Ciutadella: «Hemos tenido que llamar a la grúa para poder entrar en la finca»
- Una espectacular aurora boreal ilumina la noche de Menorca
- Fallece en el hospital el trabajador que cayó de un barco en construcción en el polígono de Sant Lluís
- El Migjorn sube a Tercera División
- ¿Sale a cuenta reciclar? Los millones que ingresa Menorca por la venta de la basura separada