Assisteixo, estupefacta, a l’auge de l’extrema dreta a tota Europa. Quan el nostre vell continent encara no ha digerit la darrera guerra mundial ni l’horror de l’holocaust, sorprèn la desmemòria de tants, joves i no tan joves, a l’hora de revifar actituds, posicionaments, vexacions i discursos fàcils i demagògics sobre immigració, delinqüència, i suposades prebendes socials. Discursos que calen, fins i tot, entre capes de població que haurien de ser les més reticents als mateixos però que entronquen amb el vessant més populista del feixisme històric. I s’hi apunten a aquests discursos representants de partits que s’autodenominen demòcrates, tot caient, una i mil vegades, al parany de l’argumentació fàcil i reduccionista. Encara més, amb la pandèmia que ens assola a nivell mundial (ja hem vist què passa quan les solucions als problemes globals no es dimensionen correctament) els discursos més extremistes i negacionistes s’entrelliguen i hom confon on acaben uns i comencen els altres. Veritablement trist…
Passa la gent
De feixismes i pandèmies
03/12/21 3:59
También en Opinión
- Una espectacular aurora boreal ilumina la noche de Menorca
- Alarma por un incendio en una cochera en Maó
- La trágica caída que ha dejado en estado crítico al trabajador de una náutica en Sant Lluís
- Del ‘hortal’ al casoplón en rústico: el GOB arremete contra la legalización que prepara el Govern
- Recorrido de más de 30 metros, tras salida de vía con tres heridos en la ‘general’