«Allá donde se cruzan los caminos. Donde el mar no se puede concebir. Donde regresa siempre el fugitivo. Pongamos que hablo de Madrid». Joaquín Sabina en diu que és una cançó d’amor i d’odi a una ciutat «invivible, però insubstituïble». Díaz Ayuso governa (és un dir) «Espanya dentro de España», metonímia immensa que té més de realitat metafísica que d’entelèquia. En arribar-li soroll de maniobres per desbancar-la del seu soli al Km 0 (Puerta del Sol), decideix que la cambra de representants que la va elegir presidenta escampi la boira i convocar noves eleccions. Jugada genial, comptant, sí, amb una guàrdia pretoriana de jutges que li avalen l’argument. Té tot el dret de dissoldre, com un àcid corrosiu, l’Assemblea. No importa que l’Estatut de la província autònoma en el seu article 21 i també l’art. 1.1 de la llei electoral pròpia detallin que el decret de dissolució s’ha de comunicar a l’Assemblea i publicar al Butlletí Oficial de la comunitat per als seus efectes. Les togues (una altra metonímia del poder espanyol) han determinat que la voluntat de la presidenta és suficient des del mateix moment que signa el decret. El nasciturus té plena realitat jurídica des del moment de la seva concepció, si no és que la tengui abans i tot.
De rebot
Una de calamars a la Puerta del Sol
18/03/21 0:22
También en Opinión
- La odisea de una tiktoker que quería pasar la noche en el aeropuerto de Menorca
- José Antonio Fortuny: «Sueño con ganar a la enfermedad; no quiero que nadie pase por esto»
- Menorca espera lluvias en el arranque de una semana que reinará el tiempo inestable
- Marc Marqués pide recuperar el acta de concejal de Ciutadella tras el archivo del caso
- La jueza deniega medidas cautelares contra Nadiya Popel