Hi ha qui pensa que la màxima expressió de la seva llibertat d’expressió és poder fer un comentari anònim a un diari digital insultant o acusant algú fins i tot d’un delicte. I si aquest comentari no es publica, resulta que el mitjà aplica la censura.
Des de fa unes setmanes al nostre diari digital apliquem el criteri que les persones que vulguin publicar un comentari han d’estar prèviament registrades. Poden signar amb un àlies però en el registre han de constar nom i els dos llinatges. Crec que és una condició mínima per exercir la llibertat i la persona que opina no s’amagui darrere l’anonimat.
Un diari no és una xarxa social. Té una funció diferent. Està al servei del conjunt de la societat i no d’un grup d’amics o de persones que comparteixen una mateixa visió. Ja sé que la paraula «respecte» està devaluada i sembla un concepte moralista d’altres temps. Avui té més valor que jo pugui dir tot el que em doni la gana sense límits i de forma anònima o no que no dir el que val la pena, denunciant, protestant, criticant, amb arguments i sense perdre el respecte.
La qualitat de la democràcia que protegeix les nostres llibertats té molts termòmetres per mesurar-la. Crec que hi ha molta gent que publica un comentari amb criteri, que aporta informació de forma honesta, o que raona una crítica.
D’altres usen i abusen del dret que tenen a la lliure expressió. Seria bo fer un esforç per tenir criteri de les coses. No el tenim com un regal de la democràcia. S’ha de treballar. Plató, en el diàleg de Sòcrates amb el retòric Gorgias li diu: mostre’m la teva precisió i reconeixeré la teva abundància (de coneixement). Amb la inflació d’opinions poc formades és lògic que cresqui la desconfiança.
La llibertat sí que és un regal i ens hauria de preocupar protegir-la dels virus.
