Pensant en la novel·la del gran Dostoievski, la sedició és un crim? Quin n’hauria de ser el càstig? La sedició es plantejava al segle XIX com un delicte susceptible de ser aplicat en un estat de guerra. Per tant, no es pensava en simples desordres públics. Quan el 1995 el Codi Penal canvia i la rebel·lió passa a ser un delicte contra la Constitució, la funció de la sedició deixa de tenir sentit, llevat que només es vulgui castigar la dissidència. Potser seria legítim afegir al delicte d’atemptat a l’autoritat una clàusula d’agreujant quan es fa de manera col·lectiva. Pel que fa a la rebel·lió, caldria modificar-la aclarint que la violència ha de ser física i no espiritual, com sembla que digui la sentència del Procés. També s’hauria de preveure un tipus agreujat per als casos d’insurrecció armada. Qui opina així no és un qualsevol; és Nicolás García Rivas (Madrid, 1959), catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella-la Manxa i que forma part del Grup d’Estudis de Política Criminal, que prepara una reforma dels articles de rebel·lió i sedició. Personalment, propugna que el delicte de sedició ha de desaparèixer.
De rebot
Sedició, crim i càstig
06/02/20 0:00
También en Opinión
- La odisea de una tiktoker que quería pasar la noche en el aeropuerto de Menorca
- José Antonio Fortuny: «Sueño con ganar a la enfermedad; no quiero que nadie pase por esto»
- Menorca espera lluvias en el arranque de una semana que reinará el tiempo inestable
- Marc Marqués pide recuperar el acta de concejal de Ciutadella tras el archivo del caso
- La jueza deniega medidas cautelares contra Nadiya Popel