Entre els contraris de l’estàndard català a les Illes Balears hi ha fanàtics («zeladors del temple» del localisme antinormatiu) que proscriuen l’ús de qualque paraula perquè la consideren impròpia de la nostra modalitat insular. Així, prohibirien mots com ‘gos’ i ‘gat’, perquè aquí em deim habitualment ‘ca’ i ‘moix’, respectivament. No saben «a quin gat encomanen es formatge»! i fent el «gat mèu» oculten que si ‘cussa’ és el femení de ca i ‘cus’ i ‘cusset’ denoten un ca petit, aquests mots tenen el mateix origen onomatopeic (la veu amb què es crida o s’incita els cans) que el mot ‘gos’, ‘gossa’ (castellà gozque; italià cuccio, etc.), segons el Romanisches Etymologisches Wörterbuch, el gran diccionari etimològic de les llengües romàniques del doctor W. Meyer-Lübke. Voldrien amputar del nostre lèxic mots que només la seua ignorància els fa considerar «no baleás». Me diuen que no empri ‘sota’, «que és català, noltros deim davall». Sí, però no era estrany sentir aquí construccions com passar «sota mà», dur una senalla «sota aixella» o «pegar una sota»...
De rebot
No siguem màndries
06/09/18 21:15
También en Opinión
- La odisea de una tiktoker que quería pasar la noche en el aeropuerto de Menorca
- José Antonio Fortuny: «Sueño con ganar a la enfermedad; no quiero que nadie pase por esto»
- Menorca espera lluvias en el arranque de una semana que reinará el tiempo inestable
- Marc Marqués pide recuperar el acta de concejal de Ciutadella tras el archivo del caso
- ¿Cómo afectaría la subida del nivel del mar en Menorca? Así quedaría sobre el mapa