Vista d'enfora Menorca és un país tant petit que costa creure que hi pugui haver discrepàncies entre els seus habitants. Els que no coneixen l'Illa s'arriben a imaginar que aquí tothom pensa igual i que té els mateixos gustos i interessos. I que tothom menja sobrassada, du avarques i sap anar a cavall.
Però ja sabem que no és així, que la societat menorquina és tan complexa com qualsevol altra, i que és quan arriben eleccions que açò més es posa en evidència. Cada partit vol tenir el seu projecte propi perquè els menorquins siguin feliços. I tothom els promet feina i progrés. I encara que una cosa siguin les eleccions municipals i una altra les autonòmiques i les generals, com que van juntes o els partits són els mateixos, tot s'acaba confonent.
Però la realitat és que Menorca continua essent un tros de terra envoltat de mar, amb una població que mal comptada no arriba als cent mil habitants i amb una idiosincràcia que encara no ha estat absorbida del tot pel continent. I en conseqüència, amb unes necessitats que no són les mateixes que les de 'qualsevol altra banda'.
Per paga, i a diferència de la majoria d'illes del Mediterrani, Menorca ha tingut una història complicada que li ha comportat singularitats de pes. Sobretot en l'aspecte econòmic. No conec altres casos, en aquesta mar nostra, d'illes que puguin celebrar concursos de vaques frisones –ni de cap altra raça– ni que puguin presumir d'haver fet la seva pròpia revolució industrial. I que hagin mantingut amb tant de nivell una cultura diferenciada de la que imposa l'Estat.
La diferència està servida, i és mala d'homologar amb els programes polítics dels partits espanyols, inspirats en una societat que està molt enforma de la nostra. Hi ha, naturalment, coincidències ideològiques en la manera d'entendre la societat i l'economia global, però quan arribes a la concreció, Menorca demana un programa particular. I s'ha de ser molt innocent per creure que el poden enviar fet des de fora.
Segurament, els representants menorquins de la majoria de partits, si fossin capaços de seure al voltant d'una taula, moltes hores i amb molts de litres de cafè, s'acabarien confessant, en la seva intimitat, estan més d'acord entre ells que amb els seus caps de l'exterior.
I aquí és on sorgeix la contradicció, perquè per molts de raonaments que s'hi vulguin contraposar, mai no s'ha aconseguit res important si no és sumant esforços i mirant de col·laborar en comptes d'estar en conflicte permanent. Hi pot haver una cosa més absurda que una nau que vol anar a port, però on cada mariner voga en direcció oposada?
Per damunt de les ideologies i dels interessos particulars, hi ha unes necessitats bàsiques de Menorca, dels seus habitants, que vénen del fet de ser una illa i tenir una història pròpia. Ningú no ha de regalar res als menorquins, però tampoc no els hi ha de negar els drets que tenen com qualsevol altre poble. El dret a poder estar ben connectats amb el món. A crear riquesa i mantenir una economia diversificada que asseguri el futur més enllà de les modes turístiques. A mantenir el seu paisatge i la seva riquesa mediambiental. A cultivar la seva cultura pròpia.
No és que estigui recitant els deu manaments. És que estic copiant coses que surten en tots els documents bàsics dels drets dels pobles i que qualsevol personal sensata, sigui del partit sensat que sigui, pot compartir, per més que segurament ho voldrà matisar. Per açò serveix el diàleg.
Potser ja seria hora de començar a pensar més en l'acord que en la confrontació, més en els interessos d'illa que en els particulars o de partit. I segurament descobriríem que el problema no és la política sinó les polítiques. I que la gent, en general, quan deim que açò ja no pot anar, tenim més nas que no sembla.
