Tenir una ‘malaltia rara’ a Menorca és una doble desgràcia

Si teniu un poc de temps i paciència vos presento el meu cas que ja era hora que el fes públic perquè no pateixi ningú més el que estic patint des de fa anys.

Sergi Febrer Ametller

Un caso de inseguridad jurídica

La tarde del miércoles pasado se celebró en Alaior el pleno municipal en que se acordaba la imposición de una «contribución especial» a los propietarios de las urbanizaciones de Calescoves y Son Vitamina. Días después solo los vecinos de Son Vitamina recibían la convocatoria a una reunión en la que se les informará de cómo se ejecutarán las obras para desarrollar la red de saneamiento de esta urbanización.

Llorenç Pons Madrid

¡Qué ambientazo en el campo de Los Nogales!

A veces, en el fútbol menorquín hay ambientes en un campo de fútbol que te dejan asombrado, sorprendido y emocionado en todos los aspectos. El pasado sábado 11 de mayo estuve en el campo de Los Nogales del pueblo de Es Migjorn con mi sobrino para ver el partido de fútbol entre el C.D. Migjorn y el C.E. Cardassar de Mallorca, que era el playoff de ascenso a la 3a División. Un partido trascendental. Quedé maravillado con el gran ambiente que había en el estadio, gente de toda Menorca vino a ver el partido y era fantástico, extraodinario. La gente de Es Migjorn todos con camisetas verdiblancas, tambores y con trompetas, las gargantas no paraban de animar a su equipo para que consiguiera el ascenso a la 3ª División. Se desplazaron muchísimos seguidores de Mallorca, del C.E. Cardassar, para animar a los suyos todos con camisetas amarillas y negras. Fue una rivalidad pacífica, educada, maravillosa y sin ningún incidente. Todo lo contrario. Los bares se hincharon de dinero con ellos, las cervezas, aguas y refrescos se compartían entre las dos aficiones. Fue una rivalidad muy célebre y extraordinaria. Fue digno de ver.

Ismael Olives Tudurí

No más tragedias en nuestras carreteras, ¡por favor!

Estimados Lectores:

Lara Moncloa Báez

Un berenar especial

Un matí em va tocar anar al    Mateu Orfila a acompanyar els avis per    fer proves i altres gestions. En una situació com aquesta tot és difícil, des de trobar aparcament, fins donar amb la maquineta dels nombres i que tot surti bé. Quan vam aconseguir el nombre, ens vam relaxar i vam esperar tranquil·lament. En aquesta tranquil·litat, allà enfora, vaig veure un pare anant de la mà amb el seu fill. Un fill que anava vestit amb un pijama blau molt elegant, anaven cap al bar. Un moment donat el fill li va demanar cosa al pare, i ell es va acotar fins tenir la seva cara a la seva altura, li va respondre, i seguidament van entrar al bar, es van seure a una taula on hi havia la seva família. I van compartir un berenar especial, un berenar d’impotència, d’amor i    d’ infinitat de sentiments. D’un pare desmuntat però sencer que li volia donar al seu fill un sentiment de normalitat a la seva malaltia. Una malaltia injusta per anar a parar a un fillet, un fillet com qualsevol altre, innocent, amb tones de fantasia, i una il·lusió infinita per la vida, amb muntanyes    d’optimisme per menjar-se el món.

Julio Valera Torres

Açò no és Atenció Primària

El model que se’ns va oferir fa ja quasi 40 anys està molt lluny de construir grans edificis amb una gran quantitat de treballadors i usuaris la qual cosa deshumanitza totalment un CAP (Centre d’Atenció Primària) i s’allunya de la finalitat per la qual se va decidir el canvi de sistema dels ambulatoris als centres de primària.

Xec Vallori, metge d'AP jubilat

Puntualizaciones a una noticia

Ayer leí un artículo en Diario MENORCA y me gustaría expresar mi opinión.

Nadiya Popel

Gallos y gallinas en Torre-solí Nou

A pesar de lo que se ha divulgado en la prensa en relación a los gallos y gallinas que deambulan por la calles de Torre-solí Nou, y a pesar de todos nuestros escritos a las instituciones locales denunciando esta situación, el problema persiste. Los vecinos no entienden por qué dichas instituciones no ponen freno a la reproducción de estos animales.

Asociación de propietarios Torre-Solí Nou

Carta abierta de Mercè Rubió al Patronato de la Fundació Rubió Tudurí Andrómaco

Estos días se cumplen treinta años de la muerte de mi padre Fernando Rubió Tudurí. Había constituído la Fundación en 1987.

Mercè Rubió Boada